31.12.08

CAP D'ANY 2008


A l'any 2008 tant sols li queden unes hores.


Ha estat un any molt intens, un any en el que s'han anat tancant ferides, un any en el que he hagut d'assumir el que era evident i que costa de creure primer, costa acceptar i costa adonar-se que no hi ha marxa enrere.


No és gens fàcil assumir, que en els primers segons de l'any que arriba, ja no seràs tu qui em besarà i m'abraçarà per desitjar-nos a cau d'orella que l'any que comença esdevingui un any màgic per tots dos.


Ara he d'aixecar la vista al cel i somriure a l'infinit...


Però això és el que faré, i ja és un canvi, fins ara abaixava el rostre i plorava amargament.


Com deia, les ferides s'han anat tancant, i la meva estada a Calcuta m'ha donat molta força per encarar la vida amb un somriure als llavis.


Comença un nou any, amb forces renovades, amb una nova feina, gent desconeguda a qui conèixer, nous reptes i noves emocions. La vida per mi, és una gran emoció, la barreja dels sentiments, els vells somnis, i els nous, són el motor de la meva vida.


Així doncs vull desitjar-vos a tots i a totes, que ja sou com una gran família, que l'any 2009, sigui per a vosaltres un any ple d'emocions, que sigueu feliços, que assaboriu la VIDA amb tot el que té de bo, i tot el que té de dolent. Que s'acompleixin els vostres somnis i que en neixin de nous, que seguiu escrivint i que mai perdeu l'esperança.


Una fortíssima abraçada!!!!!

Anna

DARRERA PISTA.....


Avui marxo a passar el cap d'any a Galícia i per tant, no podré connectar amb vosaltres fins diumenge.


Per això donaré la meva darrera pista per al meu/meva bolcaire invisible... Us diré que no el coneixia, així que he hagut d'investigar pel seu blog per anar fent-me una idea de com és.


Us diré que és ell, que desitja recorrer el món, i que viu molt lluny de casa.....


Per cert, que al meu amic "anònim", dir-li que estic molt intrigada!!!! No tinc ni idea de qui és!!!Fins la nit de reis!

28.12.08

BLOCAIRE INVISIBLE


PISTA 3. Al meu/meva blocaire invisible no li agrada gaire el Nadal, i per sobre de tot és CULÉ

27.12.08

BLOCAIRE INVISIBLE 2008


PISTA 2. Al meu /la meva blocaire invisible li agrada la pizza i la xocolata....

24.12.08

BLOCAIRE INVISIBLE 2008


Ja tinc a qui fer el regal de l'amic invisible!
No serà fàcil, però m'hi esforçaré.

PISTA 1. És dels meus, li agrada la nit....

22.12.08

MIQUEL MARTÍ I POL


Potser Nadal és que tothom

es digui a si mateix i

en veu molt baixa

el nom de cada cosa,

mastegant els mots amb molta cura,

per tal de percebre'n

tot el sabor, tota la consistència.


Potser és reposar els ulls

en els objectes quotidians,

per descobrir amb sorpresa

que ni sabem com són

de tant mirar-los.


Potser és un sentiment,

una tendresa que s'empara de tot;

potser un somriure inesperat

en una cantonada.


I potser és tot això i, a més,

la força per reprendre el camí de cada dia

quan el misteri s'ha esvaït,

i tot torna ser trist, llunyà , i difícil.

Miquel Martí i Pol

20.12.08

EMBOLIC DE SENSACIONS I SENTIMENTS......


No se per on començar, han estat uns dies difícils i en venen uns de més difícils encara.


Per fi tinc feina!


Això és una bona noticia, però com tot en aquesta vida, (i em pregunto per quin motiu és així???) les coses bones mai no venen soles.... Just quan trobo feina, estic refotudament malalta. Tinc "mononucleosis" amb el llenguatge del carrer, "la enfermedad del beso" JA, JA,JA,JA...


Ja te tela que als quasi 50 anys, que en fa més de tres que ningú em fa un petó, ara agafi aquesta malaltia típica dels adolescents.


Però les coses van com van, i jo aquí estic, amb dues feines, treballant el mes de desembre dissabtes i diumenges, amb febre tot el dia, feta una merdeta i anar tirant, que d'això es tracta, no?I per si això no fos prou fotut, el dia 8 de gener m'han d'operar d'una hèrnia de hiatus, 15 dies de baixa i .... en fi que això si que és començar amb bon peu.


Sort que una és forta ( per nassos), i em prenc les coses amb humor, que si no....


S'acosten dates entranyables. Dates que, quan tens tants buits, es converteixen en dates que costen i molt.


Però estic contenta, per que tindré els meus dos fills a casa (un d'ells viu a Galícia) i tant sols per això, ja soc feliç. Però a més a més, estic contenta per que feia tres anys que no posava l'arbre ni cap detall que em recordes les dates en les que ens trobem, ja que tant sols em produïen dolor. I aquest any he estat capaç de tornar a posar l'arbre, i totes aquelles coses que abans feia amb tantíssima il·lusió i estic contenta i em sento orgullosa de mi mateixa tant sols per haver-ne estat capaç. Potser us semblarà una bestiesa, però us asseguro que no ho és.


Des de aquí us desitjo a tots que sigueu feliços, que gaudiu de tot el que teniu, ja que res no dura per sempre. I a tots els que en aquets dies enyoreu ( com jo) tot allò que s'ha anat quedant pel camí, us desitjo la força per anar endavant i poder gaudir del que queda, que segur que és molt important.


Que les tristeses no esborrin els milers de coses boniques que ens envolten.


Un molt feliç Nadal per a tots i que el 2009 ens porti la serenor suficient per tal de ser capaços de gaudir d'aquestes petites i meravelloses coses que fan que la VIDA valgui realment la pena.


Molt AMOR, molta SALUT i una fortíssima abraçada,


Anna

2.12.08

LLUNA


Foto de google retocada


AQUEST VESPRE M'HE PARAT AL BELL MIG DEL CARRER PROVENÇA AMB BALMES I M'HE QUEDAT AMB LA BOCA OBERTA VEIENT L'ESPECTACLE DE LA LLUNA ACOMPANYADA DE VENUS I JUPITER.... TOT UN ESPECTACLE, SEMBLAVA EL DIBUIX D'UN CONTE.

PRECIOSA.

HE POSAT LA FOTO QUE MÉS S'ASSEMBLAVA ENCARA QUE NO ERA BEN BÉ AIXÍ.

ALGU L'HA VIST?

QUE US HA SEMBLAT?