27.9.09

L'AMOR SEMPRE...


La vida sempre ens dona un respir, quan sembla que tot va de tort, hi ha moments d’immensa alegria.

El passat dia 12, el meu fill petit es va casar.


Va ser un dia meravellós, ple de emocions, rialles i llàgrimes.


Molts sentiments retrobats, moltes absències però també ple d'alegria.


Ha estat un llarg camí, ple de dificultats i d’entrebancs, tots ells superats amb molt d’esforç, amb molt recolzament i moltes complicitats.


Però sobretot amb molt, molt d’amor.


I potser és per això que tot es viu d’una manera molt més intensa.


Em sento molt feliç, molt orgullosa d’ells.


Me’ls estimo amb bogeria i sé que seran feliços i faran feliços a tots els que els envolten.


Tenen molt per donar, i de ben segur que la vida els recompensarà amb escreix.


Des d’aquest raconet, una fortíssima abraçada pels dos

i tot l’amor de la vostra mare...