tag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post2317301391518084135..comments2023-09-19T15:16:18.990+02:00Comments on Coses i altres coses TANCAT!: ABSÈNCIAAnnahttp://www.blogger.com/profile/03511811555176315347noreply@blogger.comBlogger18125tag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-50017159282131897312008-11-30T23:04:00.000+01:002008-11-30T23:04:00.000+01:00M'ha fet pensar en aquella xarta que mai no arriba...M'ha fet pensar en aquella xarta que mai no arribava... quan l'e-mail era gairebe per inventar...<BR/><BR/>AbsènciaAnonymoushttps://www.blogger.com/profile/08394571876466562800noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-40336086663080897582008-11-29T20:16:00.000+01:002008-11-29T20:16:00.000+01:00et linko i ens mantenim en contactepetons des de R...et linko i ens mantenim en contacte<BR/><BR/>petons des de ReusJobove - Reushttps://www.blogger.com/profile/15325521409416734011noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-12358070493612183242008-11-26T16:28:00.000+01:002008-11-26T16:28:00.000+01:00MONTSE,Jo també n'estic segura. Gràcies Montse, pe...MONTSE,<BR/>Jo també n'estic segura. Gràcies Montse, petonets per a tu.Annahttps://www.blogger.com/profile/03511811555176315347noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-44708286810775546142008-11-26T15:43:00.000+01:002008-11-26T15:43:00.000+01:00Els t'estimo i els petons llançats a l'aire no es ...Els t'estimo i els petons llançats a l'aire no es perden en un racó de l'infinit... van a parar allà on nosaltres els volem enviar. N'estic segura.<BR/>Un petó direccional, cap a tu.Montsehttps://www.blogger.com/profile/06718469984932848530noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-9616483659169679852008-11-26T00:32:00.000+01:002008-11-26T00:32:00.000+01:00LAURA, és dificil, i costa respirar, per sort, cad...LAURA, és dificil, i costa respirar, per sort, cada cop menys vegades em passa. Però de tant en tant, encara m'agafa desprevinguda...<BR/><BR/>BARBOLLAIRE, has guanyat "el pèsol"!!<BR/>No en tinguis cap dubte de que hi parlo, i li somric, i també el renyo per haver-me deixat sola i recordo coses en veu alta.... buff!!!<BR/>Gràcies i et torno l'abraçada blava, blava i un petonet dolç.<BR/><BR/>JOANA, He tingut molta sort, és veritat, vaig poder compartir quasi trenta anys la meva vida amb un ser excepcional. Un petonet.Annahttps://www.blogger.com/profile/03511811555176315347noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-88722268611770052022008-11-24T23:48:00.000+01:002008-11-24T23:48:00.000+01:00Per sort el record del que has viscut no l'esborra...Per sort el record del que has viscut no l'esborrarà ni el temps ni les llàgrimes. Per sort has pogut compartir i estimar-lo i "ell" ho sap allà on estigui.<BR/>Una abraçada!Joanahttps://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-7112309344687054332008-11-24T22:54:00.000+01:002008-11-24T22:54:00.000+01:00Trobo que està bé que miris el mar, el cel i, si h...Trobo que està bé que miris el mar, el cel i, si ho necessites, si et surt de dins, el ploris... <BR/>I sobretot el recordis, per que recordant-lo trobaràs alguna cosa que et faci somriure.<BR/><BR/>I un cop somriguis, <B>ullassos</B>, tornaràs a sentir tota la vida i l'alegria que t'has portat de ben lluny...<BR/>I em jugaria un pèsol (que diu aquell) a que et poses a explicar-li coses... I somrius..<BR/><BR/>Per què... l'estimaries amb llàgrimes? No, oi?<BR/><BR/>Doncs això, plora, plora'l sempre que ho necessitis, però recorda de somriure'l, somriure't, molt més encara.<BR/><BR/>Un petó dolç i immens, nina.<BR/>Una abraçada blava com el mar.<BR/>:¬)*Barbollairehttps://www.blogger.com/profile/05018669398014091752noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-82558802112848714432008-11-23T02:48:00.000+01:002008-11-23T02:48:00.000+01:00Amb l'última frase ja ho dius tot. En una obra de ...Amb l'última frase ja ho dius tot. En una obra de teatre seva, Sagarra li fa dir a un personatge em situació molt angoixant i difícil que sent "unes ganes molt grans de respirar". No he viscut una pèrdua com la teva, però també he tingut, per altres motius, "ganes molt grans de respirar", i és realment aclaparador. Petons.Laurahttps://www.blogger.com/profile/15521967589828583177noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-48403421935131557132008-11-20T13:48:00.000+01:002008-11-20T13:48:00.000+01:00Gràcies OSCAR, la veritat és que el temps sense ci...Gràcies OSCAR, la veritat és que el temps sense cirugia.... Difícil. Es necessita cirugia i molts somriures al voltant com els que m'envies. Gràcies.Annahttps://www.blogger.com/profile/03511811555176315347noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-15340924211171242332008-11-20T13:17:00.000+01:002008-11-20T13:17:00.000+01:00és fàcil de dir que el temps ho cura tot. cal, a m...és fàcil de dir que el temps ho cura tot. <BR/>cal, a més de la cirugia del temps, molts petons llençats al cel i molts somriures al voltant.òscarhttps://www.blogger.com/profile/05324739233663667455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-85445438346924560832008-11-20T12:15:00.000+01:002008-11-20T12:15:00.000+01:00ZEL, sé molt bé de que parles, i rodolen, rodolen....ZEL, sé molt bé de que parles, i rodolen, rodolen.... sembla que tinguin vida pròpia. Petonets dolços.Annahttps://www.blogger.com/profile/03511811555176315347noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-9402575583742349332008-11-19T21:46:00.000+01:002008-11-19T21:46:00.000+01:00Jo no tinc cap gos, però el dolor de l'absència l'...Jo no tinc cap gos, però el dolor de l'absència l'han notat els meus nens a l'escola...i les llàgrimes rodolen...zelhttps://www.blogger.com/profile/15028925047025345452noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-53772110581575413602008-11-19T11:35:00.000+01:002008-11-19T11:35:00.000+01:00Gràcies CESC, pels teus anims, ja se que sempre se...Gràcies CESC, pels teus anims, ja se que sempre serà amb mi, el que passa és que hi ha dies que no saps ben bé per que.... Et trobes de cop amb aquets sentiments de tristesa i buit. Però per sort, cada cop son menys y també duen menys. Petons.<BR/><BR/>KHALINA, la foto és del camí de ronda que va de Llafranc a Calella de Palafrugell. Petonets bonica.<BR/><BR/>Segur que si CARME, i segur que arribarà. Per sort, cada cop el veig més a prop aquest temps en el que el somriure predomini. Petonets dolços.<BR/><BR/>EL PASEANTE, tots estem tristos de tant en tant, fins i tot a voltes sense cap motiu aparent... Els humans som així d'especials. I els animals, son molt més llestos del que ens pensem, aquets gossos, a cops em deixen amb la boca ben oberta, je,je,je... Gràcies per tot, petons.<BR/><BR/>RITA, com bé dius tot és qüestió de temps. Encara me'n falta una mica. Gràcies pels ànims, petonets.Annahttps://www.blogger.com/profile/03511811555176315347noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-9423735766605474252008-11-17T03:10:00.000+01:002008-11-17T03:10:00.000+01:00No tinc ni aquest entorn natural, ni aquest record...No tinc ni aquest entorn natural, ni aquest record per sempre, ni aquests gossos que et saben entendre. I de vegades també estic trist.el paseantehttps://www.blogger.com/profile/11476348131063076229noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-5322624908486939742008-11-16T20:52:00.000+01:002008-11-16T20:52:00.000+01:00Jo crec que és prou entrenedor per a tots. E...Jo crec que és prou entrenedor per a tots. Ens dóna la mesura d'aquesta pèrdua que ha deixat un buit que no pot omplir-se fàcilment. m Segur, que ha d'arriba r un dia que el record sigui dolç. Estic segura que ell ho voldria així.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-77918210779634367692008-11-16T13:43:00.000+01:002008-11-16T13:43:00.000+01:00Un post maco, però trist. Suposo que necessites mé...Un post maco, però trist. Suposo que necessites més temps, per arribar a pensar en ell i que només et surti un somriure dolç. <BR/><BR/>Ànims, maca, i deixa que el temps ho vagi aclaparant.<BR/>Petons!Ritahttps://www.blogger.com/profile/10125140393220732937noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-13722815412116197312008-11-15T21:29:00.000+01:002008-11-15T21:29:00.000+01:00d'on és la foto? Del lloc que mirava ella?La Costa...d'on és la foto? Del lloc que mirava ella?<BR/>La Costa Brava pot ser alegre o trista segons els ànims que un té. Però la inmensitat del mar, la blavor del cel, la bellesa de la natura... han de donar-nos força malgrat les absèncieskhalinahttps://www.blogger.com/profile/11636014237987810225noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8598362660062806283.post-69289254152461683602008-11-15T18:18:00.000+01:002008-11-15T18:18:00.000+01:00Resulta trist llegir-te però entenedor pels qui he...Resulta trist llegir-te però entenedor pels qui hem perdut. Però de la pèrdua en tens el record, mai es perdrà mai te'l treuràs de tu i sempre serà teu. Molts ànims... i que una abraçada ben gran.Anonymousnoreply@blogger.com