A l'any 2008 tant sols li queden unes hores.
Ha estat un any molt intens, un any en el que s'han anat tancant ferides, un any en el que he hagut d'assumir el que era evident i que costa de creure primer, costa acceptar i costa adonar-se que no hi ha marxa enrere.
No és gens fàcil assumir, que en els primers segons de l'any que arriba, ja no seràs tu qui em besarà i m'abraçarà per desitjar-nos a cau d'orella que l'any que comença esdevingui un any màgic per tots dos.
Ara he d'aixecar la vista al cel i somriure a l'infinit...
Però això és el que faré, i ja és un canvi, fins ara abaixava el rostre i plorava amargament.
Com deia, les ferides s'han anat tancant, i la meva estada a Calcuta m'ha donat molta força per encarar la vida amb un somriure als llavis.
Comença un nou any, amb forces renovades, amb una nova feina, gent desconeguda a qui conèixer, nous reptes i noves emocions. La vida per mi, és una gran emoció, la barreja dels sentiments, els vells somnis, i els nous, són el motor de la meva vida.
Així doncs vull desitjar-vos a tots i a totes, que ja sou com una gran família, que l'any 2009, sigui per a vosaltres un any ple d'emocions, que sigueu feliços, que assaboriu la VIDA amb tot el que té de bo, i tot el que té de dolent. Que s'acompleixin els vostres somnis i que en neixin de nous, que seguiu escrivint i que mai perdeu l'esperança.
Una fortíssima abraçada!!!!!
Anna
.JPG)
.jpg)
