25.4.09

L'AMOR.


L'amor trenca totes les barreres.... o no?



Avui porto tot el dia pensant en l’amor.


L’amor de parella és tant simple com complicat.

Jo vaig tenir la sort de compartir més de trenta anys amb un home magnífic, i vaig tenir la sort de que els dos varem estar enamoradíssims durant tots aquets anys. Molta gent ens deia que érem una parella envejable, quan hi ha tant d’amor entre una parella, és quelcom que es palpa, que traspua. Sempre anàvem agafats de la mà, abraçats… i es clar, això és el que veia la gent que ens coneixia menys. Però l’amor és bastant més complicat. La convivència no és gens fàcil, tot el contrari, és quelcom difícil i has de posar-hi l’ànima si vols que la relació perduri.

Nosaltres varem tenir moltíssims moments molt i molt difícils, però sempre ens en varem anar sortint i varem ser molt feliços. I quan a cops algú em pregunta quina és la formula màgica… sempre em quedo perplexa, no n’hi ha de formula màgica, tant sols hi ha una cosa que manté a una parella unida, l’amor.

I amb l’amor, quan és real i sincer, la paciència, la humilitat, la sinceritat, la fidelitat, el perdó… i tantes coses que segur que em deixo, hi van adherides, quan hi ha amor, tot lo altre costa molt menys… Es clar que un s’hi ha d’esforçar, que ha de desitjar amb totes les seves forces que allò tiri endavant i posar-hi l’ànima.

A cops m’he preguntat que és el que més em va atraure del meu home, i no en tinc cap dubte. Em feia riure.

Ser capaços de riure els dos sols, com el primer dia, és el que més enyoro de la meva vida anterior.

Desitjo de tot cor que tots els que visqueu en parella, sigueu capaços d’estimar-vos de cor, i que rigueu, tant com sigueu capaços.

La màgia del somriure omple l’ànima.

23.4.09

FELIÇ DIA DE SANT JORDI


Sant Jordi duu una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d'aquesta rosa
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.

J. Mª. de Sagarra




Avui hagués fet 32 anys que ens varem casar.
Avui he sortit a passejar i he comprat un llibre.
Avui he pensat amb tu tot el dia.
Avui t'he enyorat moltíssim.
Avui deixaré una rosa al costat de les teves cendres,
i amb un somriure al llavis, et somiaré.

19.4.09

PER TU PAPÀ. 19.04.85 - 19.04.09


Ell era un home bo.
Un home just i que sabia estimar.
Potser si que va cometre errors, però qui no els comet?
Per sort, no som perfectes.

Avui fa vint i quatre anys que vas deixar-nos.
Et vaig plorar tant...
Jo tant sols tenia vint i cinc anys, i va ser tant de sobte...
Per primer cop, la vida em colpejava amb tota la seva fúria.
I et vaig plorar tant...

Encara t'enyoro, malgrat ara em fas fins i tot un xic d'enveja.
Estàs tant ben acompanyat...

Ara t'acompanya la mamà, el teu gran amor i el Santi, el meu únic amor, i que t'estimava com a un pare.

I jo estic aquí, lluitant, enyorant, i molts cops plorant com el primer dia.
I es que encara em feu tanta falta.

Però la vida es una roda, que gira i gira sense parar. I bé gires amb ella, o t’estavelles.
I tu em vares ensenyar a ser forta i a girar tant si vols com si no vols.

Mentre no arriba el dia en que ens puguem tornar a abraçar, sé que des d'allà on siguis, vetlles per mi, i ets un dels meus àngels.
T'estimo moltíssim papà.

8.4.09

ESTIMAT PRESIDENT.....

He rebut aquest video i el vull compartir amb vosaltres.