25.4.09

L'AMOR.


L'amor trenca totes les barreres.... o no?



Avui porto tot el dia pensant en l’amor.


L’amor de parella és tant simple com complicat.

Jo vaig tenir la sort de compartir més de trenta anys amb un home magnífic, i vaig tenir la sort de que els dos varem estar enamoradíssims durant tots aquets anys. Molta gent ens deia que érem una parella envejable, quan hi ha tant d’amor entre una parella, és quelcom que es palpa, que traspua. Sempre anàvem agafats de la mà, abraçats… i es clar, això és el que veia la gent que ens coneixia menys. Però l’amor és bastant més complicat. La convivència no és gens fàcil, tot el contrari, és quelcom difícil i has de posar-hi l’ànima si vols que la relació perduri.

Nosaltres varem tenir moltíssims moments molt i molt difícils, però sempre ens en varem anar sortint i varem ser molt feliços. I quan a cops algú em pregunta quina és la formula màgica… sempre em quedo perplexa, no n’hi ha de formula màgica, tant sols hi ha una cosa que manté a una parella unida, l’amor.

I amb l’amor, quan és real i sincer, la paciència, la humilitat, la sinceritat, la fidelitat, el perdó… i tantes coses que segur que em deixo, hi van adherides, quan hi ha amor, tot lo altre costa molt menys… Es clar que un s’hi ha d’esforçar, que ha de desitjar amb totes les seves forces que allò tiri endavant i posar-hi l’ànima.

A cops m’he preguntat que és el que més em va atraure del meu home, i no en tinc cap dubte. Em feia riure.

Ser capaços de riure els dos sols, com el primer dia, és el que més enyoro de la meva vida anterior.

Desitjo de tot cor que tots els que visqueu en parella, sigueu capaços d’estimar-vos de cor, i que rigueu, tant com sigueu capaços.

La màgia del somriure omple l’ànima.

17 comentaris:

Assumpta ha dit...

Estic total i absolutament d'acord amb tu :-))

L'amor és màgic, però un s'hi ha d'esforçar molt si vol que surti endavant tu dius "has de posar-hi l’ànima si vols que la relació perduri" i crec que tens tota la raó.

Sempre hi ha moments difícils... es passa de tot, dificultats econòmiques, el que sigui... però si un hi posa esforç, els moments feliços que s'aconsegueixen valen la pena :-))

Un gran consell :-)) Riure!! :-)

Bona nit!!

el nadador ha dit...

Sempre recordo les meves parelles amb amabilitat, amb dolçor, amb enyorança... tot i que segurament vam tenir moments dolents, mals humors, discusions. Però prefereixo pensar en les riallades. La memòria és selectiva i es queda amb les bones estones. En qualsevol cas, estimar o recordar persones estimades fa més bonica la vida.

Montse/Arare ha dit...

el primer dia que vaig entrar a Magisteri, el director de la Normal ens va dirigir un discurs, del qual només recordo aquestes paraules: "El maestro que no sepa reir, no sabrá enseñar".

Amb l'amor - estic d'acord amb tu- passa quelcom semblant. Ser capaços de riure junts és un senyal que es sap estimar.

Bon dia, estimada Anna!

Cesc ha dit...

Grans reflexions per descriure un gran sentiment, l'amor, et dono tota la raó, l'amor però, és tot eh...

Violette ha dit...

Quina enveja m'has fet, Anna... Deu ser aquesta la clau, el sentit de l'humor... Però segur que també en vau tenir d'altres: la sort, la química, la intel·ligència i la complicitat. O potser la última és la suma de totes les altres.
M'alegro de llegir-te. M'alegro de saber que passen aquestes coses en aquest món.

USD ha dit...

l'amor, en les seves múltiples vessants, és el millor que hi ha

Carme ha dit...

Que bé ho expliques! No hi ha secrets, tothom ha de trobar la seva fòrmula o recepta que sempre ha d'estar feta de les mateixes coses, però potser amb proporcions diferents segons els caràcters o la manera de ser de la parella.

pere ha dit...

Segur que deu ser així, Anna, la capacitat de riure i de fer riure, la capacitat de sorprendre i de ser sorprès, les ganes, al menys, de somriure.

Els del PiT ha dit...

El sentit de l'humor i el bon rotllo general en la parella és important, per això m'aniria bé poder anar a caçar nyus albins al Montseny un cop al mes i durant aquells dies tan tendres en els que no sé per on agafar la meva dona...

Plaaafffs!!! Ets un malandando, nano! Amb aixó no s'ha de fer broma, eh?Òndia aviiii!!!

kweilan ha dit...

És veritat riure junts apropa la parella i et reconcilia amb l'altre. Gràcies per aquest post tan bonic!

Anna ha dit...

Doncs a riure ASSUMPTA, i q seguir lluitant. Petonets.

NEDADOR, si que és veritat que amb el temps recordem més les coses bones, i és més bonic així, oi? Petonets.

MONTSE, bona frase la del prodessor, i és que riure té molts avantatges. Petonets.

VIOLETTE, es clar que hi han altres coses, i moltes en realitat. Però això de riure plegats per mi era molt important. Petonets.

USD l'amor és el que fa girar la roda. És el motor que ens fa girar amb la vida. Petonets.

Si CARME, les porcions son molt importants i segur que totes diferents. Que maco, no? Petonets.

PERE jo ho crec aixís, tot és molt més senzill quan som capaços de fer-ho tot amb un somriure als llavis. Petonets.

Jajajaja.. ELS PIT aixó és exactament el que m'agrada, que em facin riure. Sergi n'ets un expert!
Avi! no el casqui coi que a mi em fa gracia, hehehe . Petonets riallers per tots dos.

KWELIAN, gràcies a tu, per ser aquí i per diexar els teus mots a casa. Petonets.

Anna ha dit...

PERDONA CESC!!!! t'he saltat... com dius tu, l'amor és tot... Petonets.

khalina ha dit...

riure és molt important, i les ganes de tots dos. I no només donar-se la mà, que també està bé, però de vegades poden ser aparences. Recordo una parella que si cada dia 20 de cada mes durant anys i panys,unes floretes i altres detallets, però van trencar, ningú ho entenia, però feia anys que només quedaven aquelles flors i res més

Té la mà Maria - Reus ha dit...

primer que tot una salutació
després dir-te que Té la mà Maria ha fet un altre blog
que porta per títol
http://trucadors.blogspot.com
son trucadors (picaportes) de les diferents parts del món
on podreu trobar autèntiques bellezas amb forjats
si teniu un moment doneu-li una ullada, gràcies
una abraçada

merike ha dit...

Molt bé escrit. Gràcies, abraçades des de Finlàndia!

rits ha dit...

que et facin riure és de les coses més importants! sempre és del que més he valorat en un home, perquè la vida i l'amor, com dius, van acompanyats de molts moments complicats, i amb un somriure, s'alleguera el pas!.

Un escrit molt maco. Una parella molt amiga meva ara em fan patir, els veig una mica engoixats i malament en la seva relació, xò ahir una altra amiga em va dir que s'estimen molt i superaran aquests moment perquè l'amor que es tenen l'un a l'altre és enorme. M'hi has fet pensar i malgrat tots els malgrats, riuen plegats!

una abraçada!

Jesús M. Tibau ha dit...

ja no puc estar més d'acord amb tu. Comparteixo cadascuna de les teves paraules.
Estimar i riure