25.12.07

NIT DE NADAL

Nit de Nadal, nit de records, d'enyorança, de tendresa i solitud. No hi ha nit més trista que aquesta quan has perdut a tantes persones properes. A tots aquells que teniu la sort de no haver perdut a les persones més estimades, gaudiu del que representa el fet d'estar junts, de sentir l'escalfor i l'amor de la gent que us estima.

Que tots els que sentiu la buidor d'aquets dies tingueu la capacitat de seguir endavant amb el cor ple d'esperança amb un demà més dolç.

Una abraçada per a tots.

2 comentaris:

caterina ha dit...

Arribo tard a comentar aquest post i més ara que s'apropa l'estiu però jo també sóc de les que sent certa buidor durant el Nadal, més encara quan et falten els que ja no hi són. És més quan estan a punt d'arribar aquestes festes que quan ja han passat. Quan han passat sempre tinc la sensació que no n'hi havia per tant i que al final no ho he passat tan malament. Però tot i així, cada any no puc evitar estar una mica nostàlgica :S
M'agrada el teu blog! Et llegeixo!
Una abraçada

Anna ha dit...

Caterina,
Mai es tard i menys per comentar i aportar opinions. Estic d'acord que despres et queda la sensacio de que no ha estat tant greu.

Gracies per les teves paraules i per llegir-me.
Una abracada,
Anna