
El somni - Henri Rousseau
---------------------------
La seva pell blanca i suau,
els seus cabells recollits
en dues llargues trenes
i el seu esguard seré
em tenien paralitzat.
Entre el verd d'aquella selva
l'observava sense alè,
sense gosar moure'm.
Una cort d'animals salvatges,
la protegien afanosament.
Que hi fa al bell mig de la selva,
aquesta dona tant bella?
Refregant-me els ulls,
la vaig tornar a mirar.
No estaré somiant?
Els batecs del meu cor
sonaven tant fort,
que quan la ferotge lleona
se'm va quedar mirrant fixament,
vaig saber que estava perdut.
Va fer un terrible rugit,
i llavors ella va mirar cap a mi.
Si hagués pensat una mica...
mai hagués fet el que vaig fer,
hauria restat quiet i en silenci.
Però no vaig pensar,
no vaig preveure
les conseqüències.
I em vaig posar dret
i em vaig dirigir cap a ella.
No vaig tenir temps de res,
no li vaig poder dir el que volia,
que ella era tant bella,
que jo creia que l'estimava,
tot es va fondre en un instant.
Una altre proposta de
http://relatsconjunts.blogspot.com/