20.12.08

EMBOLIC DE SENSACIONS I SENTIMENTS......


No se per on començar, han estat uns dies difícils i en venen uns de més difícils encara.


Per fi tinc feina!


Això és una bona noticia, però com tot en aquesta vida, (i em pregunto per quin motiu és així???) les coses bones mai no venen soles.... Just quan trobo feina, estic refotudament malalta. Tinc "mononucleosis" amb el llenguatge del carrer, "la enfermedad del beso" JA, JA,JA,JA...


Ja te tela que als quasi 50 anys, que en fa més de tres que ningú em fa un petó, ara agafi aquesta malaltia típica dels adolescents.


Però les coses van com van, i jo aquí estic, amb dues feines, treballant el mes de desembre dissabtes i diumenges, amb febre tot el dia, feta una merdeta i anar tirant, que d'això es tracta, no?I per si això no fos prou fotut, el dia 8 de gener m'han d'operar d'una hèrnia de hiatus, 15 dies de baixa i .... en fi que això si que és començar amb bon peu.


Sort que una és forta ( per nassos), i em prenc les coses amb humor, que si no....


S'acosten dates entranyables. Dates que, quan tens tants buits, es converteixen en dates que costen i molt.


Però estic contenta, per que tindré els meus dos fills a casa (un d'ells viu a Galícia) i tant sols per això, ja soc feliç. Però a més a més, estic contenta per que feia tres anys que no posava l'arbre ni cap detall que em recordes les dates en les que ens trobem, ja que tant sols em produïen dolor. I aquest any he estat capaç de tornar a posar l'arbre, i totes aquelles coses que abans feia amb tantíssima il·lusió i estic contenta i em sento orgullosa de mi mateixa tant sols per haver-ne estat capaç. Potser us semblarà una bestiesa, però us asseguro que no ho és.


Des de aquí us desitjo a tots que sigueu feliços, que gaudiu de tot el que teniu, ja que res no dura per sempre. I a tots els que en aquets dies enyoreu ( com jo) tot allò que s'ha anat quedant pel camí, us desitjo la força per anar endavant i poder gaudir del que queda, que segur que és molt important.


Que les tristeses no esborrin els milers de coses boniques que ens envolten.


Un molt feliç Nadal per a tots i que el 2009 ens porti la serenor suficient per tal de ser capaços de gaudir d'aquestes petites i meravelloses coses que fan que la VIDA valgui realment la pena.


Molt AMOR, molta SALUT i una fortíssima abraçada,


Anna

15 comentaris:

khalina ha dit...

Anna, molt bon Nadal! malgrat "enfermedad del beso", operació a la vista (que ja vindrà. Jo sempre recomano que fins que no és el dia np s'ha de pensar o la fas més llarga)
Bones Festes! I m'alegra que hagis adornat la casa per a tu, pels teus fills, per tirar endavant. Es un gran pas, no haurà estat fàcil, però ho has fet.
I això de la mononucleosis s'enganxa de varies maneres. Un amic meu de 42 la va agafar, i tampoc és cap adolescent... Això és que la malaltia ha vist el vostre esperit jove. Anims que marxarà aviat!

Carme Rosanas ha dit...

Realment una bona barreja de sentiments i de notícies bones i no tant bones.

Espero que et recuperis aviat, i que la feina et vagi molt bé malgrat haver començat amb aquests problemes de salut.

M'alegro molt que puguis estgar amb els teus fills i mespero que tots junts passeu unes boens festes. Una abraçada.

Montse ha dit...

Anna, el meu fill petit va agafar la mononucleosi quan encara no havia tingut mai parella. Em sembla que això ho pot agafar qualsevol en qualsevol moment de la seva vida... va estar fotut tres setmanes, molt cansat, i medicant-se, però després es va trobar de seguida com un gínjol. El principal és que t'ho hagin diagnosticat i ja estiguis medicant-te contra el bitxo que ho provoca.

Quant a l'operació, agafa-t'ho amb tota la calma que puguis (i t'ho dic jo, que sóc una quejica gens soferta) i intenta relaxar-te, ja veuràs com d'aquí a poc ens en riurem de l'operació i dels peixos de colors :)

Una abraçada ben forta.

òscar ha dit...

molt bon nadal anna!!!
mira de passar aquestes festes amb un petit somriure tu i tons fills i, amb aquest dolça sensació, feinada i salut segur que aniran d'allò més bé.
una forta abraçada!!!

Anònim ha dit...

Quin arbre més txulo eh! que vagin molt bé les festes i tot i les coses dolentes, com dius, per nassos amunt... tot farà el seu pas :)

Joana ha dit...

Un bon embolic de notícies...
Però tot passa i tot torna amb més o menys intensitat...Les emocions hi són i els sentiments no es poden esborrar.
Passa una Bon Nadal amb els teus i un record per tot allò viscut.
Són dies d'enyorança...
una abraçada!

assumpta ha dit...

Anna, primer de tot m'alegro que per fi tornis a tenir feina. Respecte a la decisió, difícil, però valenta de tornar a celebrar les festes, em sembla la millor opció. La vida ens empeny a tirar endavant i ho em de fer. Encara que sigui d'una manera diferent,que ho és, però cal tirar endavant.
Respecte a la salut, mica a mica ja veuràs com també les coses s'aniran posant a lloc.
Et desitjo, perquè t'ho mereixes,
que tinguis unes festes plenes de pau i amor!
I que el proper any ens aporti noves il·lusions cada dia i ens permeti gaudir plenament de cadascun dels bons moments de la vida.
Un petó!

novesflors ha dit...

Gaudeix de les festes tant com pugues, la mononucleosi passarà i l'operació també i dins de res tornarem a estar en primavera.

el paseante ha dit...

Que tinguis un molt bon Nadal Anna i que l'any vinent també adornis casa teva. Felicitats per la feina, i a veure si superes els problemes físics en quatre dies. Un petonet.

Anna ha dit...

Gràcies KHALINA, i molt bon Nadal per a tu també, El pas com tu dius no ha estat gens fàcil, però mica en mica… i després del esforç, el resultat fa que et sentis la mar de bé.
Petonets.

CARME, gràcies per tot, com ja et vaig ets una persona molt especial. Que tinguis unes festes ben dolces que t’ho mereixes. Petons.

Si MONTSE, la veritat es que s’agafa per la saliva, així que tant sols per veure del mateix got (cosa que faig sovint) ja hi ets, però la conya està en aguantar les brometes de la gent (de bon rotllo, es clar) que és lo típic.. he,he,he….. Ja m’entens. No tinc cap dubte de que acabaré rient-me d’això, dels peixos i de tot plegat, ja que al menys pel que fa a mi, em prenc les coses a riure amb molta facilitat, potser és una de les avantatges d’anar fent anys!
Petonets i que passis unes molt bones festes!

Gràcies ÒSCAR de ben segur que serà així. Et desitjo que passis unes molt bones festes i que no falti aquest dolç somriure. Petonets!

T’agrada’t el meu arbre CESC! A que és xulo? Les figuretes que hi pengen, les vaig fer jo, son de pa, però sense llevadura i així queden planes. L’únic problema que tinc, és que de tant en tant els gossos se’m en mengen alguna, he,he,he… Molts petons i bones festes!

Si que son dies d’enyorança JOANA, però s’han de passar, i el millor és agafar el toro per les banyes i endavant… Que tu també tinguis unes molt bones festes. Petonets.

Gràcies ASSUMPTA, espero que s’acompleixi tot això que em desitges i que jo també ho desitjo per a tu. Poc a poc, les coses van recol•locant-se. Petonets!

Gràcies NOVESFLORS, de ben segur que tens raó i no ens en adonarem que ja començarà l’escalforeta de la primavera. Bon Nadal i petonets!

Gràcies PASEANTE, d’aquí quatre dies us informaré de com tot ha anat estupendament, i estaré en plena forma. Espero que tu també tinguis un molt bon Nadal i una any nou ple de coses boniques. Petonets!

Anònim ha dit...

Ser éssers humans té aquestes coses: la barreja de les llums i de les ombres. Però també allò de què, malgrat estar al ras de la solitud en la nit més fosca, esperem l'alba del nou dia. Què passes unes bones festes.

Nuria (Fenix) ha dit...

Hola Anna : només vull dir-te que aixó de tirar endevant es dur molt dur.Cal fer-ho ,ens ho repetim a totes les hores del dia,quan les coses surten bé i quan no son façils de portar.
Mirar el cantó positiu, ens diuen, i clar que ho fem sino com podriem estar en el lloc on hem arrivat ,per nosaltres,per els nostres fills i per ells.
Tot sortira bé ,la salut ,l'operació ,ja veuras com serà axins. Tenim la fortalesa per saber
que no podem defallir.
Bon Nadal , i una forta abraçada .
Nuria .

Barbollaire ha dit...

... i jo?

ningú et fa petons?
I el meu que són?

Carquinyolis? X¬DDDDDDDD!!!

Quina barreja, ullassos!!, Però vols dir que això no ho porta el signe?

Cuida't molt! Frueix més. Sent tot el que hagis de sentir.

Que les recuperacions siguin ràpides i planeres.

Una bosseta de neules (dic, de petonets) dolços i gens mononucleosics.

Una abraçada llarga.
Ja saps tot el que t'estim(o/em)
Bones Festes, nina
:¬)********

Anna ha dit...

JOSEP MANEL, i que mai no ens falti aquesta esperança en el nou dia…

Espero que tu també passis unes bones festes! Petons.

Si que és dur NÚRIA, i molt. I pel que veig saps de que parles, em sap greu. Ja tens raó ja de dir que no podem defallir, Em de tirar sempre endavant amb força.
Bon Nadal per a tu també. Petons.

BARBOLLAIRE!!!! Perdó, perdó…. És veritat que aquí en rebo molts de petons i mil gràcies per tota l’estimació que em feu arribar on line, he,he,he…

Molt bones festes estimadíssim poeta i un sac de petons i de carquinyolis i neules!!!

Rita ha dit...

Anna, això és viure, diuen. Però també és cert que només se'n surt qui se'n vol sortir. Tu n'ets un exemple i en tindràs recompensa. De fet, ja l'estàs tenint, nova feina, els fills a casa per Nadal... I espera't que encara en tindràs més!

Molt bones festes, molts i molts petons i sort amb l'operació. Cuida't!