21.2.09

SYMBELMINE

La Laura del blog Prosopopeia, m'ha fet un regal.

És el premi Symbelmine que. Sembla ser que segons Tolkien, es tracta de les flors que creixen damunt les tombes dels Reis Rohirrin. El premi anava acompanyat d'aquestes paraules que em van emocionar:

Un per a l’Anna, de Coses i altres coses. Pel seu tarannà afectuós, perquè és una dona valenta que encara treu alegria del barret de la vida d’on li han sortit moltes tristors i la comparteix amb nosaltres. Gràcies, Anna!

Gràcies a tu Laura.


Ara sembla ser que les normes diuen que he de fer entrega d'aquest premi a set blogaires i això ja és més complicat, ja que per una banda molts de vosaltres ja el teniu, i per una altre em sap greu donar feina. Això de que t'obliguin a fer quelcom, no m'agrada gaire, però també sap greu no fer-ho.

En fi, aquets són els escollits:

Per al PIT, aquest val per dos, ja que el premi és per al Sergi M. Rovira i per l'Avi Gres i Tip. Per què sempre aconsegueixen fer-me somriure, i els seus escrits tenen aquell toc d'ironia que tant m'agrada. Gràcies per tot.

Per a UN LLOC PER NOSALTRES, al amic Barbollaire. Per què sap com enfil·lar les paraules aconseguint emocionar-me sempre. Gràcies Miquel Àngel, per tota aquesta tendresa que desprenen els teus mots.

Per al PASEANTE, que ha tornat d'home del Parc nedador. Per què em fa il·lusió que hagi tornat, i per què passejar amb ell és tot un luxe. Gràcies per deixar-me acompanyar-te en les teves passejades i ara nedar amb tu.

Per a MENTA FRESCA, ALFÀBREGA, MARIA LLUÏSA....., per què m'agrada el que escriu i com escriu, per donar-li ànims, per què és lluitadora i forta i alhora sensible i tendre. Gràcies Mª Mercé.

Per T'ESPERE EN ALBANTA. Per què els seus escrits i els seus somnis m'encisen i el seu amor per la vida i l'amor, és contagiós. Gràcies estimada amiga Albanta per compartir tant.

Per els ESCRITS PERDUTS d'en Cesc, per què mai no són perduts, per la seva sinceritat, per les ànsies d'aprendre, d'impregnar-se de tot el que passa al seu voltant, per la seva senzillesa i sensibilitat. Gràcies Cesc per ser com ets.

I per últim a DES D'ON NEIXEN TOTS ELS SOMNIS, per l'Assumpta una altre somiadora que ens deixa compartir els seus somnis amb ella i també les seves inquietuds. Gràcies Assumpta.

Ara podeu fer el que vulgueu amb el premi, si el voleu compartir, endavant! I si us fa mandra doncs també està be.


10 comentaris:

Cesc ha dit...

Mil gràcies Anna, gràcies a tu per ser com ets, forta, valenta i sincera, un somriure amb abraçada...

Cesc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
- assumpta - ha dit...

Anna,
Felicitats a tu pel premi !!!

I gràcies per pensar en mí !!!

És un plaer deixar-nos compartir aquest espai, i saps... crec que tenim moltes coses en comú a part dels "somnis".
Segueix endavant amb la teva empenta.

Rep una dolça abraçada !!!
;)

Carme ha dit...

Enhorabona pel premi! Una abraçada.

el nadador ha dit...

Moltes gràcies Anna. Em fa una il.lusió especial estar al costat de la Menta en aquesta llista. El seu blog m'agrada especialment.

Feia temps que no et llegia (tinc molts blogs que a poc a poc aniré recuperant). M'ha agradat veure com la natura domina el teu estat d'ànim (i no a la inversa), el teu meme del 7 (deunidó casar-te amb 17 anys, noia -jo ni m'afeitava), el record sentit per al vell company a "un diumenge més"... M'ha agradat tornar-te a llegir.

Sergi M. Rovira ha dit...

Anna:
Moltes, moltes, moltes felicitats i moltes, moltes, moltes gràcies!!!
És tot un honor que hagis pensat en nosaltres, estic emocionat i les llàgrimes no tenen a veure amb el futbol...
Has fet que la derrota del Barça sigui més fàcil de pair (jo que pensava que havies trobat els meus calçotets de la sort...)
També voldria dedicar aquest premi a la meva esposa, als meus fills, a ma mare, a la família en general que ho pateix, a la Verge de Gundalxònia i al Jesús de Medicamenti als quals he posat ciris i...
-Noi! Vols fer el favor de callar?!? Quin jovent...
Estimada Anna:
Primer de tot volia felicitar-te per haver rebut aquest premi, les paraules de Laura semblen realment sinceres i encertades. En segon lloc: M'omple d'orgull i satisfacció rebre el 50% d'aquest premi (malgrat que he de carregar amb el 75% de la feina del blog...). És el primer reconeixement que rebo en la meva vida i romandrà per sempre en un racó del meu cor. Moltes gràcies per recordar-te també de mi. Atentament: Avi Gres.
PD: Saps si el premi es pot tallar per la meitat? Hi hi hi...

-Avi, això no calia, el penjarem sencer al PiT...
Un petó personal i un altre de transferible a la galta que vulguis.
:-)
PS: Esperem que ja estiguis bé de salut, feia dies que no sabíem de tu.

menta fresca ha dit...

Gràcies noia, són coses com aquestes les que m'ajuden a tirar endavant, demà tinc un dia difícil, un primer tribunal médic, porto uns dies que no visc per tot plegat, ja us ho explicaré en el blog,
una dolça abraçada.

Anna ha dit...

Mira, ves per on que em fa més feliç entregar el premi que rebre'l. No si ja ho he dit sempre que el secret de la FELICITAT està en quelcom tant senzill com és fer feliços als altres. Tanta gent buscant i és davant dels nostres propis ulls.

CESC, ets tant dolç... :¬) segueix així, la vida et tornarà amb escreix tota aquesta dolcesa. Petonets.

ASSUMPTA, ja tens raó, i es que saps que penso, que en el fons tots plegats coincidim en moltes coses, neguits, somnis, alegries, felicitats petites.... i si escrius des de el cor, molts dels que som per aquí, ens identifiquem amb el que diuen els altres. Una abraçada ben forta per tu.

CARME, gràcies bonica, tu sempre estàs. Com les bones amistats. Petonets dolços.

NADADOR, a mi el que més m'ha agradat és la teva tornada. M'agrada llegir-te, i ho faig sempre encara que no sempre et deixi comentaris. Quasi sempre vaig tard i ja t'han escrit tantes coses que..... Però que sàpigues que hi soc. Petonets aigualits!

Hehehehe... SERGI, és que ets la pera. No saps quina alegria em dona saber que he fet que la derrota del Barça hagi estat més fàcil de païr gràcies a la meva petita aportació. És un "piropo" dels grans, ja que els culés quan patim, patim de veritat i res no ens consola... Per una altra banda, ja m'explicaràs qui és aquest Jesús Medicamenti... No l’havia sentit mai ;¬).

AVI, quanta paciència!!! hehehe... l'honor és meu, estic molt contenta de ser la primera en donar-vos un premi, segur que ara en rebrà molts més. Tot és començar. Per cert, estic molt bé, la feina estupenda, la salut també i avui a diferència de diumenge passat, amb aquest dia tant assoleïat, me’n vaig a fer una calçotada a casa d'uns amics. Així que estic molt contenta.
Un petonet a la galta que vulgueu per cadascun de vosaltres!!!

MENTA FRESCA, em fa il•lusió, saber que t'he animat un xic, tinc una bona amiga que ha passat per tot el que estàs passant, i sé que es molt dur. Una abraçada forta forta i espero que demà et vagi tot molt bé.

khalina ha dit...

Moltíssimes felicitats pel premi!

Laura ha dit...

Hehehe, veig que molta gent ha estat contenta del teu premi! Així jo ho estic doblement. Ha estat un plaer, petonets bonica!