30.7.09

SENSE PARAULES....

A cops la vida ens esclata a la cara en tota la seva cruesa.

Tot és tant efimer, tant inesperat, tant dificil...

Aquest cop he quedat sense paraules.

No tinc esma d'explicar-vos el que ha passat, és massa dur, és massa injust.

Em prenc un respir. No puc...

11 comentaris:

el paseante ha dit...

Coi, em deixes també sense paraules. No sé què dir-te, perquè desconec com t'afecta d'aprop aquesta situació inesperada. Només et puc dir que estaré pèndent del que ens expliquis. I miraré de donar-te força.

Carme Rosanas ha dit...

Anna, no puc imaginar què ha passat... miraré també d'estar pendent. Una abraçada.

fanal blau ha dit...

Anna, esperarem en silenci, però procura poder parlar allà on puguis, t'anirà bé. De moment, una abraçada.

Assumpta ha dit...

No sé què dir... ens coneixem poc però m'ha impressionat el teu escrit. Si necessites silenci, agafa'l i espero que poc a poc torni la calma. Una abraçada.

Nuria (Fenix) ha dit...

Anna, el silenci va bé ,ja ho saps.
Anna, compartir va bé,ja ho saps.
Anna, no defalleixis .Per tot el que vulguis ,soc aquí.
Una abraçada .

khalina ha dit...

Anna, petons i ànims!

Afra ha dit...

Anna, no parlis, no expliquis... no cal... però respira, respira i deixa que l'aire que t'omple els pulmons s'emporti l'ofeg de les paraules que t'enmudeixen...
Inspira, expira i recorda que t'acompanyo en el silenci, el dol, la tristor, i la vida...
Sóc aquí, també sense paraules, sense saber que dir, que fer... però sempre al teu costat, com tu has esta al meu en els moments difícils...
T'estimo.

Albanta ha dit...

Anna, guapa... voldria dir-te..., ajudar-te..., però no sé com.
Aqui estem, pel que vulgues.
Agafa aire i respira fons, endavant!!!

T'estimem

Marta ha dit...

Sigui el que sigui el que t'ha passat ens tindràs al teu costat per animar-te i que superis aquesta situació. Pensa que la vida no és estàtica i que està en constant moviment per tant tot és susceptible de canviar.

Sergi ha dit...

Una abraçada molt forta, espero que tingui solució.

Anna ha dit...

GRÀCIES a tots per el vostre suport, per les vostres paraules. En aquest moment són molt importants per a mi. No us imagineu fins a quin punt. És dificil parlar o escriure quan no hi ha paraules. Les he intentat trobar, però no me'n he sortit. Quan pugui, ja ho faré. Ara per ara no puc.
Petonets a tots.