Ha passat més d'un mes d'ença que la vida amb tota la seva crueltat ens va deixar sense el teu magnific somriure. No tenia paraules i segueixo sense tenir-les, és massa dur, és massa injust.
T'estimo moltissim Berta, t'enyoro i sento que tot plegat ha de ser un somni, que no pot ser veritat... que és impossible...
Ens has donat una lliçó de com s'ha de viure la vida. Amb alegria sempre. Has estat un exemple de com ser feliç cada instant de la vida d'ença que eres ben petita. Has viscut sempre, com tu deies "A TOPE" cada dia de la teva curta vida.
Ara des de allà on siguis, ajudan's a entendre, a acceptar, a viure amb la teva absència. Ajudan's a portar a la pràctica la frase que li deies a la teva amiga Patty:
" DON'T WORRY CHAVALOTA, QUE LA VIDA SIGUE..."
Un somriure per a tu, per sempre.
T'estimo moltissim.
La teva "madrina" que no t'oblidarà mai.
.JPG)
.jpg)
16 comentaris:
Anna, ullassos...
una abraçada infinita, dolcíssima.
sé que no és molt, però les paraules, i més escrites, poden sonar a compliment, a buidor, i no ho voldria...
una bosseta de petons dolços i tendres
:¬)**
segur que és impossible abandonar el record del seu somriure.
Una abraçada
Mare meva, quin cop tan dur!!
No sé què dir, perquè, com diu Barbollaire, tot pot semblar paraules sense sentit.
Quina rialla tan preciosa té la Berta. Només pensar que si ella era tan positiva, des d'allí on sigui t'enviï força!!
Una abraçada ben gran...
Una abraçada ben forta!
Anna...un petó és l'únic que puc donar-te...
però, malgrat no consoli, vull donar-te'l.
Tinc una Berta al meu cor, amb un "ullassos blaus" (com diu en barbollaire) que també va marxar. Menuda.
Com costa encaixar...
T'arribi el petó...
Ara entenem que et falten les paraules... costen de sortir fins des d'aqui ben lluny.
Quin somriure més preciós... conserva el teu per ella!!
Una abraçada dolça amiga
Gràcies a tots, de veritat.
M'arriben els petons i les abraçades, i son força importants en moments tant dificils.
Una abraçada per tots,
Anna
La Berta sempre estarà amb tu i en tu no en tinguis cap dubte.
Una abraçada molt forta. Es difícil trobar paraules d'ànims,però pensa en el seu somriure, els bons moments, el seu positivisme i que hi és d'una altra manera.
Sabem Anna,com estimar d'un altre forma, hem fet l'aprenentatge.
Des de la llunyania ,hem apres a estimar-los .Son amb nosaltres .La Berta ,segur que llueix el seu bonic somriure.
Una abraçada forta
Nuria
el seu somriure t'acompanyarà sempre i des d'on sigui et demana que siguis feliç...
petons
Anna, ho sento moltíssim. Aquestes coses no s'entenen, ni que passi el temps. Suposo que ella et diria: "Don't worry chavalota, que la vida sigue". Recorda-la i així viurà encara entre nosaltres.
Ostres, aquestes coses resulten incomprensibles, com pot ser que una vida tan plena quedi segada d'aquesta manera... Una abraçada molt forta per tu i tots els teus.
Gràcies per els vostres comentaris i els ànims i abraçades.
Realment se que el seu somriure seguirà amb mi, però es fa molt dificil.
Petonets a tots.
Quants moments durs que ens toca viure a la vida. I que fort que cal ser per tirar endavant. Un petí molt gran i molts ànims, bonica.
Als seus ulls puc vore que va viure la vida "a tope".
Molts ànims!
Publica un comentari a l'entrada