3.4.10

T'ENYORO TANT....


Accepto que no hi ets,

accepto que la meva vida

ha canviat, que he de viure

sense tu, ho accepto.


Però t’enyoro tant, tant….

que fa mal, molt de mal.


I reconec que no puc evitar-ho,

i sento que mai deixaré d’enyorar-te,

que sempre et trobaré a faltar.


I sé que tant sols si trobo

algú a qui estimar,

l’enyor hi serà,

però potser, tant sols potser,

deixarà de fer mal.


T’estimo amor meu.

17 comentaris:

XeXu ha dit...

El record sempre hi serà, però algun dia deixarà de fer mal per ser entranyable. Una abraçada immensa.

onatge ha dit...

De vegades l'atzar el destí... vol que el record sigui el bisturí dolç que ens mantingui la ferida oberta, i no en floriran flors, no, però els pètals sempre ens vesteixen la nuesa. L'absència de la persona estimada és a foc i flama. Però quan l'amor bateji el teu eco profund de dona-persona, tot serà més suau. El record sempre serà record, però sense patir insomni...

Una abraçada.
onatge

Joana ha dit...

El sabor agre dolç del record, la barreja de la felicitat i l'absència...
No hi ha fórmules per els sentiments!
Una abraçada Anna

Rita ha dit...

Cap paraula et podrà donar consol suposo, però espero que la meva abraçada forta et faci companyia.

Desitjo que el seu record deixi de ser-te dolorós ben aviat.
Petons, maca!

Assumpta ha dit...

Quina foto tan preciosa... No sé què dir, perquè es nota tan clarament, només mirar-la, que és plena d'amor!! Tan sols puc repetir el que ha dit la Rita... que tant de bo aquest record aviat deixi de fer mal :-)

zel ha dit...

Com diu l'Assumpta, la foto parla, l'enyor es sent, no cal dir més, mai s'oblida...un petó, preciosa.

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

l'enyor, un sentiment que molts no podem evitar, ens queda el consol de viure i apreciar la companyia dels qui t'estimen i el què tenim dia a dia. Quan tinc aquest sentiment de pèrdua recordo aquestes paraules: "tot el que és valuós creix en el jardí del cor"

una abraçada.
Joan

Carme ha dit...

Segur que algun dia deixarà de fer mal i segurament el record serà igual d'intens... però més dolç.

Una abraçada molt forta!

Violette ha dit...

Vas viure un gran amor, ara vius un dol molt gran. Només desitjo que tornis a ser feliç.
Una abraçada molt forta, Anna

Anna ha dit...

Gràcies a tots, em quedo amb les vostres paraules i sobre tot amb les vostres abraçades!!!

el paseante ha dit...

Sou una parella de guapos. Encara ho sou. Un petonet.

barbollaire ha dit...

uix, ullassos, jo t'havia deixat un comentari...

bé, jo no volia dir coses lleugeres, i de profundes ja saps que no en sé, per tant...

una bossa de petons dolcíssim i un altre d'abraçades immenses, nina

Sé que tota la resta ho saps...

:¬)****

Jesús M. Tibau ha dit...

poca cosa més es pot afegir, que una abraçada.

bajoqueta ha dit...

Este enyor que fa mal marxarà algun dia ja voràs, i et quedarà un record molt i molt bonic :) Una abraçada.

Mercè ha dit...

Crec que les paraules poc et poden ajudar, tanmateix em sumo a les abraçades de tots.

Carles Casanovas ha dit...

Normalment, quan s'escriu amb el cor les paraules traeixent la literatura,
no és el teu cas, un poema per guardar..."deixarà de fer mal".

Bac Pham ha dit...

Your blog is amazing! I love it so much, from now on I'm gonna check it every day! thank you so much for being awesome and blog!

Real Estate in Vietnam