A cops la vida ens esclata a la cara en tota la seva cruesa.
Tot és tant efimer, tant inesperat, tant dificil...
Aquest cop he quedat sense paraules.
No tinc esma d'explicar-vos el que ha passat, és massa dur, és massa injust.
Em prenc un respir. No puc...
30.7.09
Subscriure's a:
Missatges (Atom)