EDGAR ALLAN POE

Avui fa dos-cents anys que va néixer a Bòston l’escriptor Edgar Allan Poe.

En homenatge a aquest bicentenari, I seguint la iniciativa del blog Hespèria, avui vull compartir amb vosaltres, un poema i una frase d’aquest notable escriptor.

Espero que us agradin.

AL RÍO

¡Bello río! en tu clara y brillante onda de cristal, agua vagabunda, eres un emblema del esplendor de la belleza, un emblema del corazón que no se esconde ahora, un emblema de la alegre fantasía de arte en casa de la hija del viejo Alberto.

Pero mientras ella mira en tu corriente, que resplandece y tiembla, ¿por qué el más hermoso de todos ríos recuerda a uno de sus adoradores? Es porque en su corazón como en tu onda, su imagen está profundamente grabada; en su corazón que tiembla bajo el brillo de sus ojos que buscan el alma!

La belleza de cualquier clase en su manifestación suprema excita inevitablemente el alma sensitiva hasta hacerle derramar lágrimas.

EL FIL NO S'HA TRENCAT

Un poema per a un amic



L'amor no desapareix mai.
La mort no és res.
Jo tant sols soc a la cambra del costat.

Jo soc jo, tú ets tú.
El que erem l'un per l'altre ho serem sempre.

Crida'm com sempre ho has fet.
Parla'm com sempre m'has parlat.
No utilitzis un tó diferent,
no parlis amb tó solemne i trist.

Segueix rient amb tot allò que ens feia riure plegats.
Resa, somriu, pensa amb mí, resa per mí.

Que el meu nom es pronucii a casa com sempre,
sense énfasi de cap mena, sense cap rastre d'ombra.

La vida significa el que va significar sempre.
Ella és el que sempre va ser . . . . el fil no s'ha trencat.

Perque he de restar fora dels teus pensaments?
Per estar sencillament fora de la teva vista...

Jo t'espero,
no estic lluny,
just a l'altra banda del camí.

Com veus, tot es al seu lloc.

H. Scott

MIQUEL MARTÍ I POL

Potser Nadal és que tothom

es digui a si mateix i

en veu molt baixa

el nom de cada cosa,

mastegant els mots amb molta cura,

per tal de percebre'n

tot el sabor, tota la consistència.

Potser és reposar els ulls

en els objectes quotidians,

per descobrir amb sorpresa

que ni sabem com són

de tant mirar-los.

Potser és un sentiment,

una tendresa que s'empara de tot;

potser un somriure inesperat

en una cantonada.

I potser és tot això i, a més,

la força per reprendre el camí de cada dia

quan el misteri s'ha esvaït,

i tot torna ser trist, llunyà , i difícil.

Miquel Martí i Pol

EL SILENCI

... Qui viu en el silenci es viu a si mateix,
sense reserves i serenament.

Perquè el silenci ho asserena tot.

Asserena la nit i el dia,
asserena les hores fosques,
les hores de llum i de xafogor.

El silenci ens porta la pau
i deixa emergir la innocència i la plenitud.

Gairebé puc dir que
mai no se sent la vida tan rimada,
tan pura, tan assossegada, tan clara
com les hores callades,
com en el sojorn del silenci.

J.Fernández Moratiel · Fundador de la escola del silenci