
No se per on començar, han estat uns dies difícils i en venen uns de més difícils encara.
Per fi tinc feina!
Això és una bona noticia, però com tot en aquesta vida, (i em pregunto per quin motiu és així???) les coses bones mai no venen soles.... Just quan trobo feina, estic refotudament malalta. Tinc "mononucleosis" amb el llenguatge del carrer, "la enfermedad del beso" JA, JA,JA,JA...
Ja te tela que als quasi 50 anys, que en fa més de tres que ningú em fa un petó, ara agafi aquesta malaltia típica dels adolescents.
Però les coses van com van, i jo aquí estic, amb dues feines, treballant el mes de desembre dissabtes i diumenges, amb febre tot el dia, feta una merdeta i anar tirant, que d'això es tracta, no?I per si això no fos prou fotut, el dia 8 de gener m'han d'operar d'una hèrnia de hiatus, 15 dies de baixa i .... en fi que això si que és començar amb bon peu.
Sort que una és forta ( per nassos), i em prenc les coses amb humor, que si no....
S'acosten dates entranyables. Dates que, quan tens tants buits, es converteixen en dates que costen i molt.
Però estic contenta, per que tindré els meus dos fills a casa (un d'ells viu a Galícia) i tant sols per això, ja soc feliç. Però a més a més, estic contenta per que feia tres anys que no posava l'arbre ni cap detall que em recordes les dates en les que ens trobem, ja que tant sols em produïen dolor. I aquest any he estat capaç de tornar a posar l'arbre, i totes aquelles coses que abans feia amb tantíssima il·lusió i estic contenta i em sento orgullosa de mi mateixa tant sols per haver-ne estat capaç. Potser us semblarà una bestiesa, però us asseguro que no ho és.
Des de aquí us desitjo a tots que sigueu feliços, que gaudiu de tot el que teniu, ja que res no dura per sempre. I a tots els que en aquets dies enyoreu ( com jo) tot allò que s'ha anat quedant pel camí, us desitjo la força per anar endavant i poder gaudir del que queda, que segur que és molt important.
Que les tristeses no esborrin els milers de coses boniques que ens envolten.
Un molt feliç Nadal per a tots i que el 2009 ens porti la serenor suficient per tal de ser capaços de gaudir d'aquestes petites i meravelloses coses que fan que la VIDA valgui realment la pena.
Molt AMOR, molta SALUT i una fortíssima abraçada,
Anna