Visca la tecnologia

Aquesta nit he sortit a sopar amb uns amics. Em feia molta ilusió, ja que feia dies que no sortia de casa.

El sopar ha estat fantàstic i ho he passat molt bé. Al arribar a casa, estava molt cansada i amb ganes d'agafar el llit. Però abans de tot tenia que treure als gossos.Tenia tanta pressa per acabar que he sortit sense claus. . . . Quan et passen aquestes coses, et sents tant idiota, m'he sentit vella i tonta.

La sensació d'impotència i de ràbia ha estat enorme. Però he pensat: "Sort que estem a l'era de la tecnologia. Per sort, existeixen els mòbils i puc trucar al meu fill i demanarli que vingui a obrir-me".

Amb aquesta idea, pensant que estava tot solucionat m'he dirigit al restaurant del costat de casa on sé que em deixaran trucar. En arribar, he demanat un cafè i he anat cap al telèfon per trucar al meu fill. ¡Meravellosa tecnologia! El mòbil està desconnectat o fora de cobertura. . . . Aquest missatge l'he escoltat quatre cops, fins que he assumit que no resoldria res de res. A tot això, els gossos han estat netejant el terra del bar, menjant-s’ho tot.

Els cambrers tenien moltes coses a dir, "Com es que has sortit sense claus?", "Però on tens el cap", "i ara que faràs?". . . Tot molt consolador.

Arribat aquest punt, he decidit que tant sols em quedava una possibilitat, trucar a un serraller. Ja em recava, ja, però no podia fer un altre cosa. Així que els hi demano una guia de telèfons per a trucar, però. . . . no en tenen.

- I no teniu el telèfon de cap serraller? - pregunto

- Si, jo en conec a un, però et cobrarà 500,- €!- em diu un d'ells.

- 500€ però que t'has tornat boig?

- Agafa un número de alguna persiana - em diu un altre.

- Està ple d'enganxines.

- Es veritat, vaig a mirar. . .

Surto al carrer i a la porta del costat, n'està ple. N'agafo un parell, entro i truco a la primera. Estic de sort i em contesten de seguida.

- En 20 minuts estarem aquí - em diuen.

Al cap de deu minuts, ja tenia a un jove a la porta de casa, em pujat i m'ha obert la porta com si res, amb una mena de plàstic.

Tal com ha obert, sento la porta de baix que s'obre i un estossec. . . "Aquest és el meu fill", no m'ho puc creure, doncs, si, era ell.

En resum 150,- € per obrir la porta en menys esforç que esternudar i tant sols uns minuts més o menys i no m'haguera calgut fer res.

¡Maleïda tecnologia!