El temps és tant relatiu.
A voltes voldríem aturar-lo i sembla que els minuts es converteixin en segons. . . passa tant de pressa!
En canvi, a voltes els temps no passa, i coincideix amb la sensació de que cada minut, cada hora, cada jorn passat amb aquesta lentitud angoixant, ha estat un jorn perdut.
Ja fa uns dies que tinc aquesta sensació, estic deixant passar les hores, els dies, sense fer res de profit, sense aportar res a ningú, tant sols intentant sobreviure. I no és fàcil sortir d’aquesta roda en la que no saps ben bé ni com hi has entrat.
Tots aquets jorns, son irrecuperables, i ho saps i això és el que em produeix aquesta angoixa.
.JPG)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada