REFREDAT

Estic malalta. Ahir vaig estar del sofà al llit, del llit al sofà. Calfreds, mocs i més mocs, el cap espès.... és aquell malestar que et deixa incapaç de pensar amb claredat. Quan estic així, em trobo d’allò més patètica. Desitjo tornar enrere en el temps, tornar a ser una nena petita, per a que la mare vingui a cuidar-me. Si més no, uns anys enrere per a que al menys hi hagués algú pendent de mi, i em mimés.

És en moments així quan em sento més sola. I és aquesta sensació de vulnerabilitat, la que fa que m’acabi arraulint ben embolicada amb els llençols i en un estat de somnolència que ni dormo ni estic desperta, deixant passar les hores i esperant que sigui cert allò que diuen, de que “Demà serà un altre dia”