Norah Jones - Somewhere over the rainbow

AMISTAT

Estic un xic abatuda i molt cansada, però no puc anar-me’n a dormir sense escriure com em sento i el que penso.

Ahir vaig passar per el quiròfan, i encara que ha estat poca cosa, i avui ja he marxat cap a casa, ara em sento bastant fluixa. En moments com aquets és quan més et trobo a faltar. Estava massa mimada, em vares mal acostumar. I ara... ¡Com costa, amor meu!

Sort que les amigues, ¡Beneïdes amigues! no fallen mai. Son el meu pilar, sort en tinc d’elles. Així que avui voldria parlar d’elles. D’ençà del dia que vas marxar, si bé és cert que em sento molt sola, malgrat això, sempre, sempre tinc la seguretat de que no ho estic, m’ho demostren dia a dia, se que puc comptar amb elles en qualsevol moment. I això és tant important ara per a mi!

És per això que vull donar-vos les gràcies més sinceres, des de les profunditats del meu cor us dic amb majúscules que US ESTIMO, que sou fantàstiques, que no teniu ni idea de la importància que té la vostre amistat en la meva nova vida, encara que us ho imagineu, és encara una mica més. Sou com diu aquella dita de qui té un amic té un tresor, els meus quatre tresors.

Per altre banda també voldria demanar-vos perdo per les vegades que tinc la sensació de que m’aprofito de la situació en la que visc i potser us pressiono massa. En el moment, no en soc conscient, però desprès me’n adono i em sap greu, i crec que mai us ho he dit, així que ara aprofito per fer-ho. Ho sento, de tot cor.

Aquest post està dedicat a vosaltres, sou com un bàlsam per les meves ferides i la llum de les meves alegries.

La meva abraçada més enorme, i la meva amistat per sempre per tu Ajo vincle profundíssim, per a tu Marta la més dolça i tendre, per a tu Mireia companya de solituds i per a tu Carmina que has renascut amb força, no canvieu mai, sou les millors.

Us estimo,
Anna