Porto molts dies desconnectada, he anat entrant i sortint, llegint els vostres escrits, els comentaris, i sense ganes d’escriure. Em mirava el teclat i... res que no en tenia ganes.
I em sentia fatal, com si no estigues fent bé els deures... Quina cosa més estranya, no?
La veritat és que darrerament he estat un xic angoixada, ja que estic cercant feina i la cosa no està gens fàcil, i més si tens una certa edat, i no tens estudis. Fa quasi dos mesos que envio currículums sense parar, i tant sols vaig anar a dues entrevistes, de les que no m’han dit res més. Aquesta tarda tinc una entrevista de feina, que molt malament haurien d’anar les coses per a que no dones bons fruits. Estic més relaxada, tot just el mes de desembre se’m acaba l’atur, i si no em col·loco aviat llavors si que la cosa es començarà a complicar de veritat.
Així que potser per tot això no he tingut ganes d’escriure. L’Anton em deia ahir que volia veure’m més activa, i potser va ser l’empenta que necessitava... Gràcies Anton, ja tens raó, ja.
Ara creuaré els dits, per a que aquesta tarda per fi s’acabin les angoixes.
.JPG)
.jpg)
12 comentaris:
Sort, maca! :-)
Espero que tinguis molta sort!
I Ei! que e ls blogs no són uns deures, han de ser per passar-ho bé... això no vol pas dir que no et trobem a faltar. Sí que et trobem a faltar.
som tota una colla que sigui per la tardor, per circumstàncies personals, per... animalitats? o per tot barrejat... ens trobem en moments en què es fa difícil expressar i comunicar; no t'hi capfiquis gaire, si et bé de gust, quan et vingui de gust, ja ho faràs...
espero que t'haurà anat bé la entrevista; jo avui per fi he cobrat l'atur! :)
però a mi se m'acava el gener... o sigui que tampoc em puc adormir!
és complicat i ara més Anna, però sigui com sigui, ens en sortirem! segur!!
petonassos!
Anna, no perdis l'esperança jo també ho he passat malament els mesos anteriors sense feina i sense atur. Ara he tornat però les condicions no són les mateixes i tot i això intento no perdre mai el somriure i això, i creure en mí mateixa és el que m'ha ajudat. T'ho diu una que en va fer 49 el passat setembre. Ànims i tot anirà bé !!!
RITA,
Gràcies, crec que ha anat bastant bé, a veure....
CARME,
Ja ho sé que no son deures, però ho sentia així, per això dic "Quina cosa més estranya" jo mateixa ho trobava ben estrany tenir aquest sentiment. És bé saber que em trobeu a faltar. Gràcies bonica.
GATOT,
Potser si que serà la tardor.... Ja ho diuen que afecta a moltes persones. O ves a saber!!
Ens en sortirem segur!!!! No en tinc cap dubte, ja que si això no surt (que crec que sortirà)em posaré a treballar del que sigui. Quan no sen's cauen els anells, sempre ens en acabem sortint. Gràcies per animar-me.
ASSUMPTA,
És complicat, però com he dit abans, estic segura que me'n sortiré. Gràcies per donar-me ànims.
I veus? ja has deixat emprenta del què et van dir... m'agrada el post, les reflexions i els fets són bons amics :)
Anna, endavant. Tot el que podem fer és donar-te ànims des de lluny, però d'això no ens en cansarem. Un petó.
Segur que tot anirà bé. Se't veu convençuda i amb ànims, i això és l'important!
Espero que s'acabin aviat les angoixes. "No hay mal que cien años dure", oi? De vegades també em costa escriure o comentar quan les coses no em van bé. Però penso que aqui tot és diferent, que tot és millor. I m'animo. Molta sort, maca.
Escriu-nos com t'ha anat l'entrevista. D'acord?
CESC,
Gràcies, la veritat és que estic força més animada, malgrat aquest dia tant tristot. Un petonet.
Gràcies LAURA, pels ànims i per ser aqui. Petonets.
KHALINA,
La veritat és que ànims no me'n falten, el que passa és que van passant els dies i comences a espantar-te. No hi ha pitjor companyia que la por.... Però crec que tot anirà bé.
Petonets.
PASEANTE,
Si que és veritat el que diu la dita, i crec que aviat tindré bones noticies...
És dificil a cops arrencar quan tens aquesta mena de desànim barreja d'angoixa, por, mandra.... No sé, però ni ha prou amb una xispeta, i Au! Somi! tornes a estar en marxa.
Gràcies i petonets.
Molta sort! .... tot i que a hores d'ara ja deus saber si aquella tarda es van acabar les angoixes. Per si encara en queda alguna: una mica més de sort. Tot i que tenir algú que ens dóna les empentes que de vegades necesitem, ja és tenir una sort molt gran. Petons :-)****
molta sort. segur que quant menys t´ho esperis et surt el que vas buscant.
Publica un comentari a l'entrada