22.12.08

MIQUEL MARTÍ I POL


Potser Nadal és que tothom

es digui a si mateix i

en veu molt baixa

el nom de cada cosa,

mastegant els mots amb molta cura,

per tal de percebre'n

tot el sabor, tota la consistència.


Potser és reposar els ulls

en els objectes quotidians,

per descobrir amb sorpresa

que ni sabem com són

de tant mirar-los.


Potser és un sentiment,

una tendresa que s'empara de tot;

potser un somriure inesperat

en una cantonada.


I potser és tot això i, a més,

la força per reprendre el camí de cada dia

quan el misteri s'ha esvaït,

i tot torna ser trist, llunyà , i difícil.

Miquel Martí i Pol

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Només ell podia dir segons què de segons quina manera, només ell...

Carme Rosanas ha dit...

Sé, només ell, sempre em fa sentir tant a prop de les seeves paraules, dels seus sentiments!

Una ha dit...

Siempre me toca la fibra sensible este poeta.Un saludo

khalina ha dit...

és molt bonic!

el paseante ha dit...

És maco el poema del Martí i Pol. Que tingueu un Bon Nadal tu i els teus. Un petonet.

una que bada pels núvols ha dit...

Q maco! Estava investigant per l'amic invisible però no he trobat cap pista... :)

assumpta ha dit...

M'encanta Martí i Pol, sempre hi ha un moment ... on hi trobes ...
allò que necessites.
Petons!