Potser Nadal és que tothom
es digui a si mateix i
en veu molt baixa
el nom de cada cosa,
mastegant els mots amb molta cura,
per tal de percebre'n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls
en els objectes quotidians,
per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són
de tant mirar-los.
Potser és un sentiment,
una tendresa que s'empara de tot;
potser un somriure inesperat
en una cantonada.
I potser és tot això i, a més,
la força per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s'ha esvaït,
i tot torna ser trist, llunyà , i difícil.
Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol
.JPG)
.jpg)
7 comentaris:
Només ell podia dir segons què de segons quina manera, només ell...
Sé, només ell, sempre em fa sentir tant a prop de les seeves paraules, dels seus sentiments!
Siempre me toca la fibra sensible este poeta.Un saludo
és molt bonic!
És maco el poema del Martí i Pol. Que tingueu un Bon Nadal tu i els teus. Un petonet.
Q maco! Estava investigant per l'amic invisible però no he trobat cap pista... :)
M'encanta Martí i Pol, sempre hi ha un moment ... on hi trobes ...
allò que necessites.
Petons!
Publica un comentari a l'entrada