En la vida, hi ha dates que marquen un abans i un després.
Avui és una d’aquestes dates. Fa quatre anys va començar una nova vida per a mi.
La meva nova vida sense tu.
La meva nova vida sense tu, el que puc assegurar és que és diferent, molt diferent.
Com en totes les coses que són noves, hi ha un temps d’aprenentatge, un temps d’adaptació. En aquest cas, no ha estat gens fàcil, aprendre a viure sense tu, encara
Però soc una bona alumna, m’hi esforço amb tota l’ànima, per tal de ser capaç de poder estimar a tot aquells que m’envolten. No es pot estimar quan dintre teu tant sols hi ha dolor. Així que m’hi he esforçat moltíssim.
Soc una persona forta i això m’ha ajudat en aquest aprenentatge, soc una persona positiva i molt alegre, i això encara m’ha ajudat més.
Això no vol dir que m’oblidi de tu amor.
En la meva nova vida sense tu, penso en tu TOTS els dies.
En la meva nova vida sense tu, parlo amb tu TOTS els dies.
En la meva nova vida sense tu, riem i plorem plegats, i alguna nit, he sentit la teva abraçada tant endins que tot el meu cos s’estremeix...
Han passat moltes coses, i més que en passaran, però no cal que te les expliqui, ja que tu a través de mi, dels teus fills, dels teus amics, sé que saps tot el que ens passa a cada instant. És la sort de ser a dins nostre per sempre, no et perds detall.
En la meva nova vida sense tu, t’enyoro i t’estimo amb tota l’ànima i miro el futur amb alegria per mi mateixa i sobre tot per tu.
Espero que la teva llum, mai no em deixi a les fosques i segueixi acompanyant tots els meus passos d’aquesta nova vida sense tu.
T’estimo.
.JPG)
.jpg)
27 comentaris:
No pateixis, Anna. ELL ho sap. I beneeix cada cosa que facis tu, mentre estiguis bé.
Saps què? No tenim la culpa que ells hagin marxat abans del que voldríem. Les coses són així i prou... en qualsevol cas, en guardem un gran record i això és molt maco.
Una abraçada solidària.
Ho sé Montse, i no, no en tenim la culpa, i ells encara menys. Realment com tu dius és així i prou.
Gràcies per aquesta abraçada que sé que és especial. Un petonet.
Hola Anna.
També faig tot el posible per seguir la vida sense ell.
Els varem perdre massa aviat,però com tu,jo tambè estic segura que son part del aire i de la força que mols cops sentim a dins nostre per anar endevant.
Boniques paraules Anna .Uiiii,com m'has emocionat
T'envio una abraçada molt forta .
Gaudeix dels qui t'estimen i gràcies per compartir.
Nuria
No tinc paraules, Anna...
Rep una abraçada ben forta.
Ens ha tocat aprendre a viure sense ells sense haver-ho demanat. Com costa oi? Una abraçada forta i solidària per a tu Nuria.
Gracies Rits, a cops no calen les paraules i si les abraçades.Una altre ben forta per tu.
Què es pot dir davant d'un escrit tan preciós, tan maco, tan sincer...
Estic seguríssima que ell està orgullosissim de tot el que li expliques, del teu esforç, de lo bona alumna que és la seva Anna.
Una gran abraçada!
Anna ,ara he recordatel Blog del "grup de dol" de Manresa.Encara està mig en construcciò .M'agradaria que el coneguessis .Aquest any fa deu anys de la seva fundaciò i per aquest motiu s'ha fet el blog per la gent que varem assistir i varem rebra l'ajuda ès un motiu per participar-hi.
Ès bonic llegir algun escrit i penso que potser t'agradi compartir-ho.
"Servei d'Acompanyament en el dol de Manresa"
Ja diras ....
fins a sempre . Nuria
una abraçada???
...millor dos..., per a tú i perquè us abraci amb tot el que vau poder viure.
d'altres per l'avui, el demà i el demà passat!
ASSUMPTA, gràcies i una forta abraçada per tu.
NÚRIA, hi donare un cop d'ull, gràcies.
Gràcies FANAL BLAU, rebo totes aquestes abraçades que fan tant de bé sempre. I t'en envio unes quantes per tu fortes i sinceres.
Repetiria totes les coses que ja t'he dit altres vegades, però potser no cal, ja les saps. M'emociono amb tu i com sempre aprenc de la teva força. L'abraçada sí que la repeteixo, que d'això crec que no n'hauríem de tenir mai prou.
Hi ha amors que no moren mai...
Una abraçada, Anna
aprendre, adaptar-se i seguir estimant... m'agrada com ho dius, com ho sents, com ho expresses...
m'agrada sentir que encara ploreu junts i t'acompanya... i que podeu somriure junts també...
te'n adones de quina sort!? hi ha gent que en tota una vida no sabrà mai què és estimar... i tu, sencera, segueixes estimant i més que estimaràs...
petonassos de cor!
CARME, gràcies bonica, una abraçada per tu ben forta.
CESC, és veritat, i he tingut sort en això. Una abraçada.
Una altre per tu PERE.
GATOT si que és una sort, sempre ho he pensat que he tingut molta sort. Perque jo he estimat molt i estimo encara i estimaré. Però m'he sentit molt estimada i me'n sento, i això és una gran sort...
Llepadetes de cor!
T'he llegit i no sé què dirt-te...és un escrit preciós ple d'enyorança i amor. Ânims!!!
escolta ullassos...
oi que va ser diumenge? és que jo no sé ja en quin món visc!!!
no et donaré ànims, per que sé que tu ens podries donar a qualsevol de nosaltres...
ets rica en sentiments, en força interior. Si no, no series aquí, regalant-nos totes aquestes dolceses...
Una abraçada infinita!
Una capsa plena de petons de colors, dolços, riallers, sense oblit...
Ja saps com t'estimo, oi, nina?
:¬)********
KWEILAN, a cops no cal dir gaires coses, tant sols veure que has passat per aqui ja acompanya i n'hi ha prou. Un petonet.
BARBOLLAIRE, si, va ser diumenge. Gràcies per totes aquestes coses que em dius, és important sentir que no estàs sol quan et sents un xic trencat. I tu com et deia ahir, cuida't força, eh? és bo expresar i sentir que t'acompanyen, no?
Et torno l'abraçada i la capseta més plena encara. I si, jo ho sé i tu també ho saps, no?
*******
El tornaràs a veure, dona. No pateixis. Mentrestant viu.
Hola Anna,
gràcies per tornar a casa meva a preguntar com estic. De sobte quan he vist el teu escrit m'has fet somriure, un somriure nou des de fa 7 o 8 dies, ja veus.
No sé si estic bé o malament, de moment estic.
M'agradaria m'acceptessis una dolça abraçada amb motiu de l'escrit sobre el teu company. I felicitats pels magnífics companys que tens, Bady, Lucy i companyia.
Gràcies.
M'ha emocionat llegir-te.
Una forta abraçada, i segueix endavant amb la teva força.
N'estic segura NEDADOR, i això faig, viure. Un petonet.
Quin gran regal MENTA!!! Arrencar-te un somriure... És tant important somriure sempre, per malament que ens vagin les coses. T'accepto l'abraçada encantada i te'n envio una altre forta, forta per tal de que t'ompli de força per seguir lluitant i anant endavant.
Cuida't molt bonica.
Gràcies KHALINA, un petonet per tu.
una abarssada ben gran anna...
pau i calma
Jo que només passo per aquí de tant en tant, m'assabento avui i en aquest post de moltes coses que no sabia, i que em sap greu saber. M'ha semblat un escrit preciós, un escrit emotiu i ple d'amor, encara que aquest no sigui cap consol, però no he pogut parar de llegir-lo de principi a fi. Rep la meva més sentida abraçada, i tots els ànims que sóc capaç d'enviar-te.
Gràcies ALVARO, una altre ben forta per tu.
Pau i calma.
XEXU, la vida no sempre és com voldriem, però totes les coses que ens passen ens fan creixer i som el que som i com som de resultes de tot el que ens va succeint al llarg dels anys. El que importa és que el cor estimi amb força quan les coses van bé i també quan se'ns giren.
Rebo tot el que ménvies i t'ho agraeixo.
Petonets maco.
Mira que ens fas emocionar, eh?
Sí nano, sí... Una abraçada doble amb formatge des de Quissapon, bonica.
Una abraçada ben dolça pels dos habitants de Quissapon, que sempre m'arrenquen un somriure...
Publica un comentari a l'entrada