22.6.09

RELATS CONJUNTS: Le café de nuit


El seu rostre seguia de color tant blanc que semblava mort, feia més de deu minuts que s’estava allà dret davant de la taula de billar, sense bellugar-se, sense dir res, amb el front perlat de suor malgrat que feia bastant de fred, i els ulls clavats a les boles que havien quedat a la taula.


En Renné s’hi havia acostat dos cops, fins i tot li havia deixat una ampolla i un got a la tauleta del darrera, però ell seguia allà dret sense reaccionar. Ho acabava de perdre tot, una partida que va esdevenir la darrera.


De sobte, es va tombar, es va servir un got de vi i se’l va beure molt a poc a poc, assaborint-lo com si fos el primer cop que en tastava.


En Renné no apartava la vista del seu amic sense saber que fer, s’hi va tornar a acostar.


- Piere seu home, no fas bona cara.


En Piere, va apurar la copa, la va deixar sobre la taula i sense dir res, va fer cap a les escales per anar a la seva habitació que era al pis de dalt. Ni tant sols va mirar-se al seu amic. Caminava tot arrastrant els peus, com si el cos fos massa pesat per poder moure’s amb normalitat.


No va ser fins l’endemà, que en Renné en veure que ja eren quarts d’onze i en Piere encara no havia baixat a esmorzar, va anar a trucar a la seva cambra. La porta no era tancada, en Piere era allà al bell mig de la cambra. D’una corda lligada a l’argolla que en altres temps penjava una làmpada ara en penjava en seu amic.


Sobre la taula, embolicat amb un retall de tela de vellut negre que de tant tocar-la havia perdut fins i tot el vellut, hi havia la fotografia de la Loraine amb un floc dels seus cabells rossos lligats amb un llaç de color rosa.


Al costat una carta tancada.


Amb aquella lletra tant atapeïda, en Renné va llegir: “Per la Loraine”




11 comentaris:

Carme ha dit...

Un bon relat, Anna. M'ha agradat, encara que sembla que porti mals presagis...

Jo encara no m'he inspirat.

kweilan ha dit...

És molt trist. Però estava clar que ja abans d'anar-se'n a l'habitació ja no tenia il.lusió per res. Un bon relat!

XeXu ha dit...

Caram, pobre home. I és que el joc és molt dolent. Ha pensat que només tenia aquesta sortida, i qui sap?

USD ha dit...

bona revetlla!

Assumpta ha dit...

M'ha agradat molt!! Estic segura que, en aquest local, més d'una vegada deurien passar coses així...

Clarissa Vaughan ha dit...

molt colpidor i molt molt bó, malgrat que el final sigui prou tràgic..

Elvira FR ha dit...

Hola Anna, arribo fins aquí gràcies als relats conjunts...m'agrada molt el teu relat i que el final sigui el suïcidi..trobo que s'escau a la història i a més suggereix una continuació (almenys en la meva imaginació) en Renné obre la carta i...

Anna ha dit...

CARME, segur que aviat t'inspires i podem llegir un relat fantàstic. Gràcies bonica i bona revetlla. Petonets.

KWEILAN, si que és una mica trist, peròel mon és ple d'històries ben tristes... Bona revetlla i petonets.

XEXU, exacte... i qui sap?... Volia deixar el relat un xic a l'aire. Petonets i bona revetlla!

USD, Gràcies, per tu també, petonets.

ASSUMPTA, segur que si, té tot l'aspecte, no? Bona revetlla i petonets guapa!

CLARISSA, si és una mica tràgic, però és el que m'ha inspirat la imatge d'aquest home dret al bell mig del café sol. Bona revetlla!

ELVIRA, tu si que has vist per on anava!!!! La cosa està en que hi ha quelcom més que l'ha dut a pendre una decisió tant dràstica, però queda a l'aire... Bona revetlla!!!

Núr ha dit...

La veritat és que ja semblava que no acabaria gaire bé, tot plegat! Bon relat! :)

Pd40 ha dit...

Ostres, quin final!! Veig que a la majoria aquest quadre ens inspira relats tristos :$ Pobre home!

Nymnia ha dit...

Ostres, que trist, i a la vegada m'ha agradat molt! M'ha sorprès també com et fixes en els detalls del quadre, com l'ampolla darrera de l'hom dret a la taula del billar, el nostre protagonista. Bon relat!