6.6.09

PASSEJADA, BICI, PLUJA, BARCELONA...


Desprès d’una passejada per passeig de Sant Joan, Arc de Triomf, Parc de la Ciutadella, hem arribat a Pla de Palau. Em lligat les bicicletes i ens hem assegut a fer unes tapes amb un vinet blanc ben fresquet.


El passeig ha estat agradable i el sopar també.


Bon menjar, amb bona companyia, xerradeta i decidim tornar cap a casa.


Agafem les bicis i ens dirigim cap a la Plaça Catalunya, passem per el Fossar de les Moreres, amb la flama encesa en record de tants milers de barcelonins que varen morir defensant la ciutat en un 1714, tant recordat, se'm posa la pell de gallina...


Comença a ploure, seguim pel Born fins arribar a la Catedral i pugem pel Portal de l’Àngel fins a la Plaça Catalunya.


Allà ens acomiadem, ells van a la part alta de Barcelona i volen agafar els ferrocarrils, així que jo segueixo sola amunt fins a la Gran Via.


Durant tot el recorregut fins a casa, la pluja m’acompanya, i contràriament al que podríeu pensar, no em fa cap nosa, tot el contrari, pedalejo i em mullo, i m’he sentit feliç, lliure, fins i tot m’ha agafat per cantar, i com no hi havia gent pel carrer, podia fer-ho ben alt.


Feia temps que no em sentia tant i tant bé.


La felicitat, es troba en les petites coses!!

22 comentaris:

XeXu ha dit...

És ben cert que la felicitat es troba a les petites coses, però tot i la pluja, el més sorprenent és que hagis pogut avançar en bicicleta per la catedral i Portal de l'Àngel, sempre a rebentar de gent!

Anna ha dit...

Xexu, era de nit i plovia...
La gent anava arran dels edificis. Per això hem pogut fer aquest camí, la resta, sempre per el carril... Nanit.

Rita ha dit...

Que bé quan et sents així, oi?

Fa molt bona pinta aquesta vetllada... :-)

el paseante ha dit...

M'has fet agafar ganes de mullar-me i cantar sota la pluja per la Gran Via. M'agraden molt aquests posts tan optimistes i plens de vida.

Assumpta ha dit...

No sé quina cançó deuries cantar, però jo, quan em trobo remullant-me per la pluja, em dóna pel "Singing in the rain" (és veritat, eh?) jejeje

Estic segura que ho has passat pipa cantant sota la pluja i en bici ;-)

Anna ha dit...

Rita, si,si,és fantàstic, és con renèixer un xic. Petonets bonica.

Paseante.... vaig pensar amb les teves passejades mentre escribia, hehehe.... M'agrada que t'agradin. Petonets wappo.

Assumpta, jo cantava Somewhere over the rainbow a "TODO PULMON" hehehe.... Va ser genial.
Petonets preciosa.

Assumpta ha dit...

Jajajaja el "somewhere..." jaja aquesta jo la canto a vegades davant l'ascensor del despatx de la feina!! hi ha un vestíbul que té una acústica genial!! (ho faig si no hi ha cap altre veí, clar!! jeje) :-)))

Anna ha dit...

Hahahaha... ja t'imagino. A que et quedes la mar de a gust?

Bon diumenge! ;-)))

Gatot ha dit...

avui m'has afegit un somriure més al que ja duia...! :)
petons i llepades a tot pulmó!

Carme ha dit...

Mare meva! Quan d e temps fa que no em mullo expressament sota la pluja! I m'encanta fer-ho... aix! potser em faig gran i jo no hi penso... catxis!

Anna ha dit...

Gatot, com m'agrada saber-te somrient, i encara més ser motiu d'un somriure sobre un somriure!!!!

Petons i llepades SOMRIENTS ;-)))***


Carme, res de que ens fem grans, no hi edat que no ens permeti fer petites ximpleries, que ens fan sortir l'infant que tots portem dins.

Petonets nina.

Salva Piqueras ha dit...

Qui no ha pedalat mai amb la pluja fent-li un massatge a la cara, no sap què es perd...

Però compte amb els Mossos, que aviat faran bufar també els ciclistes!!

barbollaire ha dit...

Qui més parlava aquest dies del plaer de mullar-se sota la pluja???
Gene Kelly???
Coi, no! l'Hypatia!!!

I és que és un plaer sensorial, sensitiu...

Petonets amb nocturnitat
:¬)******

Anna ha dit...

SALVA, jejeje, si que haurem de començar a vigilar, que aviat bufarem tots!!!

Petonets.

BARBOLLAIRE, i també és va mullar però més ROBADESTIU, bé de mullar-se es mullarien molts, i moltes, :-)))
Nanit poeta*******

fanal blau ha dit...

que bé, Anna! petites felicitats i petits plaers!!!

molt bon dimecres!

khalina ha dit...

La frase final és una gran veritat. La felicitat està a les petites coses :)

T'imagino cantant sota la pluja. Una imatge fantàstica! (a mi, per portar la contrària no m'agrada gens mullar-me per la pluja. Però suposo que si t'agrada deu ser tot un plaer)

Anna ha dit...

Gràcies Fanal Blau, coses petites, més fàcils de trobar i gaudir!
Petonets de bona nit.

KHALINA, va ser fantàstic, i a mi no et pensis tampoc és que m'agradi mullar-me però no tenia més remei, així que al menys m'ho vaig passar bé.
Petonets guapa.

Els del PiT ha dit...

Quina delícia que la pluja et mulli la cara, això pels que no necessitem ulleres... (Perquè en sé d'un sapastre que es cagaria en la mare que va parir la pluja, la llei d'en Murphy i que la ciutat no està feta per anar en bici, hi hi...)
Un petonet a la galta humida
;)

iruna ha dit...

això sí que "tà bé", anna :)

una abraçada

Anna ha dit...

Petonets Avi, i faci-li arribar un al noi, que ara vol ser ciclista "pofesional" hehehe...

Iruna, si que va !tà bé", hehehe...
Petonets.

bajoqueta ha dit...

Vist des de fora no sembla una cosa feliç, anant sola per la Gran Via i plovent, però tal com ho contes podem notar el teu moment de felicitat :)
No tothom pot dir que ha anat per Gran Via cantant jajaja

tung ha dit...

M'agraden molt aquests posts tan optimistes i plens de vida.


_________________
herbal incenseeffects of salvia