Desprès d’una passejada per passeig de Sant Joan, Arc de Triomf, Parc de la Ciutadella, hem arribat a Pla de Palau. Em lligat les bicicletes i ens hem assegut a fer unes tapes amb un vinet blanc ben fresquet.
El passeig ha estat agradable i el sopar també.
Bon menjar, amb bona companyia, xerradeta i decidim tornar cap a casa.
Agafem les bicis i ens dirigim cap a
Comença a ploure, seguim pel Born fins arribar a la Catedral i pugem pel Portal de l’Àngel fins a
Allà ens acomiadem, ells van a la part alta de Barcelona i volen agafar els ferrocarrils, així que jo segueixo sola amunt fins a
Durant tot el recorregut fins a casa, la pluja m’acompanya, i contràriament al que podríeu pensar, no em fa cap nosa, tot el contrari, pedalejo i em mullo, i m’he sentit feliç, lliure, fins i tot m’ha agafat per cantar, i com no hi havia gent pel carrer, podia fer-ho ben alt.
Feia temps que no em sentia tant i tant bé.
La felicitat, es troba en les petites coses!!
.JPG)
.jpg)
22 comentaris:
És ben cert que la felicitat es troba a les petites coses, però tot i la pluja, el més sorprenent és que hagis pogut avançar en bicicleta per la catedral i Portal de l'Àngel, sempre a rebentar de gent!
Xexu, era de nit i plovia...
La gent anava arran dels edificis. Per això hem pogut fer aquest camí, la resta, sempre per el carril... Nanit.
Que bé quan et sents així, oi?
Fa molt bona pinta aquesta vetllada... :-)
M'has fet agafar ganes de mullar-me i cantar sota la pluja per la Gran Via. M'agraden molt aquests posts tan optimistes i plens de vida.
No sé quina cançó deuries cantar, però jo, quan em trobo remullant-me per la pluja, em dóna pel "Singing in the rain" (és veritat, eh?) jejeje
Estic segura que ho has passat pipa cantant sota la pluja i en bici ;-)
Rita, si,si,és fantàstic, és con renèixer un xic. Petonets bonica.
Paseante.... vaig pensar amb les teves passejades mentre escribia, hehehe.... M'agrada que t'agradin. Petonets wappo.
Assumpta, jo cantava Somewhere over the rainbow a "TODO PULMON" hehehe.... Va ser genial.
Petonets preciosa.
Jajajaja el "somewhere..." jaja aquesta jo la canto a vegades davant l'ascensor del despatx de la feina!! hi ha un vestíbul que té una acústica genial!! (ho faig si no hi ha cap altre veí, clar!! jeje) :-)))
Hahahaha... ja t'imagino. A que et quedes la mar de a gust?
Bon diumenge! ;-)))
avui m'has afegit un somriure més al que ja duia...! :)
petons i llepades a tot pulmó!
Mare meva! Quan d e temps fa que no em mullo expressament sota la pluja! I m'encanta fer-ho... aix! potser em faig gran i jo no hi penso... catxis!
Gatot, com m'agrada saber-te somrient, i encara més ser motiu d'un somriure sobre un somriure!!!!
Petons i llepades SOMRIENTS ;-)))***
Carme, res de que ens fem grans, no hi edat que no ens permeti fer petites ximpleries, que ens fan sortir l'infant que tots portem dins.
Petonets nina.
Qui no ha pedalat mai amb la pluja fent-li un massatge a la cara, no sap què es perd...
Però compte amb els Mossos, que aviat faran bufar també els ciclistes!!
Qui més parlava aquest dies del plaer de mullar-se sota la pluja???
Gene Kelly???
Coi, no! l'Hypatia!!!
I és que és un plaer sensorial, sensitiu...
Petonets amb nocturnitat
:¬)******
SALVA, jejeje, si que haurem de començar a vigilar, que aviat bufarem tots!!!
Petonets.
BARBOLLAIRE, i també és va mullar però més ROBADESTIU, bé de mullar-se es mullarien molts, i moltes, :-)))
Nanit poeta*******
que bé, Anna! petites felicitats i petits plaers!!!
molt bon dimecres!
La frase final és una gran veritat. La felicitat està a les petites coses :)
T'imagino cantant sota la pluja. Una imatge fantàstica! (a mi, per portar la contrària no m'agrada gens mullar-me per la pluja. Però suposo que si t'agrada deu ser tot un plaer)
Gràcies Fanal Blau, coses petites, més fàcils de trobar i gaudir!
Petonets de bona nit.
KHALINA, va ser fantàstic, i a mi no et pensis tampoc és que m'agradi mullar-me però no tenia més remei, així que al menys m'ho vaig passar bé.
Petonets guapa.
Quina delícia que la pluja et mulli la cara, això pels que no necessitem ulleres... (Perquè en sé d'un sapastre que es cagaria en la mare que va parir la pluja, la llei d'en Murphy i que la ciutat no està feta per anar en bici, hi hi...)
Un petonet a la galta humida
;)
això sí que "tà bé", anna :)
una abraçada
Petonets Avi, i faci-li arribar un al noi, que ara vol ser ciclista "pofesional" hehehe...
Iruna, si que va !tà bé", hehehe...
Petonets.
Vist des de fora no sembla una cosa feliç, anant sola per la Gran Via i plovent, però tal com ho contes podem notar el teu moment de felicitat :)
No tothom pot dir que ha anat per Gran Via cantant jajaja
M'agraden molt aquests posts tan optimistes i plens de vida.
_________________
herbal incenseeffects of salvia
Publica un comentari a l'entrada