Aquesta nit, estava asseguda al parc, mentre els gossos corrien amunt i avall fent de les seves. Jo romania capficada amb els meus pensaments, sense perdre’ls de vista ja que son bastant cafres.
De sobte he aixeca’t la vista i... allà estava, brillant i majestuosa, màgica. Si no plena, quasi plena... la lluna. Crec que serà demà la nit de lluna plena, però avui feia prou goig.
Masses vegades el fet de viure en una ciutat ens fa oblidar que aquí també hi ha nits de lluna plena, també hi ha sortides i postes de sol, instants tant preciosos com els viscuts en altres paratges on ens és més fàcil estar alerta per assaborir aquestes petites coses que la vida ens ofereix com un preciós regal.
Intentaré estar més alerta, aquí a la ciutat, perquè sento molt a dintre meu, que son aquestes coses les que m’ajuden a sobreviure.
De sobte he aixeca’t la vista i... allà estava, brillant i majestuosa, màgica. Si no plena, quasi plena... la lluna. Crec que serà demà la nit de lluna plena, però avui feia prou goig.
Masses vegades el fet de viure en una ciutat ens fa oblidar que aquí també hi ha nits de lluna plena, també hi ha sortides i postes de sol, instants tant preciosos com els viscuts en altres paratges on ens és més fàcil estar alerta per assaborir aquestes petites coses que la vida ens ofereix com un preciós regal.
Intentaré estar més alerta, aquí a la ciutat, perquè sento molt a dintre meu, que son aquestes coses les que m’ajuden a sobreviure.
Us desitjo que demà tingueu una dolça nit de lluna plena. Si més no, que recordeu mirar-vos-la ni que sigui un instant.
.JPG)
.jpg)
1 comentari:
Tens raó. Viure en una ciutat gran com Barcelona te aquestes coses. Es com una vida entre parèntesi, esperant el dia que, lluny de la massificació, pots retrobar-te amb la natura i omplir els dipòsits d'energia i pau.
Potser si en som conscients, podrem trobar moments com el que has viscut avui.
Publica un comentari a l'entrada