Ahir vaig llegir un article de Remei Margarit a La Vanguardia que parlava de l’aigua i que em va fer pensar.
Citava un llibre de Masaru Emoto “Mensajes del agua” en el que ha fet un estudi amb els cristalls de l’aigua gelada. A l’hora que els ha observat a molts punts del planeta i en fonts, rius, llacs, etc... també ha estat experimentant les reaccions de l’aigua sotmeses a músiques diverses, tons de veu, paraules amables o violentes.
Doncs es veu que l’aigua és sensible a totes aquetes estimulacions i forma els cristalls de diferent forma.
Així, si sona la música de Les Variacions Goldberg de Bach, els cristalls de gel encaixen amb total puresa i perfecció. Ans el contrari, la música heavy metal, fa impossible la formació de cristalls fent que el gel quedi com una massa caòtica.
La reflexió que ens fa després, és el que m’ha fet pensar. Com el nostre cos el 70% és aigua, tot els sons que ens rodegen actuen de la mateixa manera amb nosaltres.
Així els sorolls, la violència, la mala educació, els crits, té efectes destructius.
L’amabilitat, diu, és pura necessitat de supervivència.
La veritat, t’agafen ganes de fugir de la ciutat i anar a viure en algun paratge tranquil on els sons de la natura ens facin la vida més senzilla i agradable.
Citava un llibre de Masaru Emoto “Mensajes del agua” en el que ha fet un estudi amb els cristalls de l’aigua gelada. A l’hora que els ha observat a molts punts del planeta i en fonts, rius, llacs, etc... també ha estat experimentant les reaccions de l’aigua sotmeses a músiques diverses, tons de veu, paraules amables o violentes.
Doncs es veu que l’aigua és sensible a totes aquetes estimulacions i forma els cristalls de diferent forma.
Així, si sona la música de Les Variacions Goldberg de Bach, els cristalls de gel encaixen amb total puresa i perfecció. Ans el contrari, la música heavy metal, fa impossible la formació de cristalls fent que el gel quedi com una massa caòtica.
La reflexió que ens fa després, és el que m’ha fet pensar. Com el nostre cos el 70% és aigua, tot els sons que ens rodegen actuen de la mateixa manera amb nosaltres.
Així els sorolls, la violència, la mala educació, els crits, té efectes destructius.
L’amabilitat, diu, és pura necessitat de supervivència.
La veritat, t’agafen ganes de fugir de la ciutat i anar a viure en algun paratge tranquil on els sons de la natura ens facin la vida més senzilla i agradable.
.JPG)
.jpg)
4 comentaris:
Justament aquí la bruixoleta en parlava...
I és ben curiós de veure... Potser comença a ser moment de pensar que "ésser viu", és quelcom més que allò que ara per ara tenim en ment...
(ualà quin rollo!!!)
Petonet dolç per anar fent dilluns, nina :¬)**
(sempre amb el teu permís...)
Fa fredar, no? He vist el vídeo que hi posava la bruixoleta i és impresionant.
Petonet, i tens el meu permís.
Que tinguis un bon dia
hola annanti... acabo de llegir els teus blogs, sencers, començant pel que està escrit en castellà... i m'ha agafat una plorera que no puc aturar... m'assossego una mica en els punts suspensius... i ara de sobte penso com deuen cristal.litzar les llàgrimes... pel que fa al temps, deixar passar el temps i les hores sense fer res de profit, per a mi, és a vegades molt necessari i profitós...
Una abraçada molt forta
Hola bruixoleta,
Em sap molt de greu haver-te fet plorar, o potser t'ha anat bé, no sé.... Potser has llegit massa d'un cop.
Gràcies per les teves paraules, em sento afalagada de veure que realment soc capaç de transmetre alguna cosa, tot i que crec que no soc un geni amb les paraules.
Una abraçada d'aquelles que arriben...
Publica un comentari a l'entrada