Estic tant contenta que vaig per casa fent saltirons!
Per fi tot està en marxa, ara comença el compte enrere....
Me’n vaig a Calcuta!!!!
Aquest era un somni. Un somni que he tingut des de ben petita, i estava allà, a la carpeta dels somnis.
Pensava que mai hi podria anar, ja que al meu company de viatge si alguna cosa no podia sofrir, era precisament veure el sofriment del altres. I anar-hi jo i deixar-lo sol.... això si que era impensable, no podia estar sense mi ni un dia! Així que sempre havia pensat que seria impossible. Però les circumstàncies de la vida, canvien d’un dia per un altre i està clar que desitjaria que el somni seguis a la carpeta i tenir amb mi al meu company, però això el quelcom que no està a les meves mans. Per tant.... el somni està a punt de esdevenir realitat.
Marxo el proper 30 d’abril i m’hi quedaré un parell de mesos. Col·laboraré amb l’ordre de la Mare Teresa de Calcuta, encara no sé on ni fent què, però estic tant il·lusionada !
No tinc paraules per expressar el que sento, estic contenta, nerviosa, espantada, de tot una mica. Però amb una força interior que pot amb tot.
Per fi tot està en marxa, ara comença el compte enrere....
Me’n vaig a Calcuta!!!!
Aquest era un somni. Un somni que he tingut des de ben petita, i estava allà, a la carpeta dels somnis.
Pensava que mai hi podria anar, ja que al meu company de viatge si alguna cosa no podia sofrir, era precisament veure el sofriment del altres. I anar-hi jo i deixar-lo sol.... això si que era impensable, no podia estar sense mi ni un dia! Així que sempre havia pensat que seria impossible. Però les circumstàncies de la vida, canvien d’un dia per un altre i està clar que desitjaria que el somni seguis a la carpeta i tenir amb mi al meu company, però això el quelcom que no està a les meves mans. Per tant.... el somni està a punt de esdevenir realitat.
Marxo el proper 30 d’abril i m’hi quedaré un parell de mesos. Col·laboraré amb l’ordre de la Mare Teresa de Calcuta, encara no sé on ni fent què, però estic tant il·lusionada !
No tinc paraules per expressar el que sento, estic contenta, nerviosa, espantada, de tot una mica. Però amb una força interior que pot amb tot.
.JPG)
.jpg)
18 comentaris:
doncs endavant amb aquesta il.lusio i aquestes ganes que despren el teu escrit. Calcuta, el teu somni? o un dels teus somnis¿? endavant fes-lo realitat.
una abraçada
aina
Un dels meus somnis.... A la vida si hi ha que tenir quelcom són somnis! Això si que no es pot perdre mai és com perdre l'esperança.
Gràcies, petonets,
Anna
Anna, felicitats!!! Se't nota tant i tant contenta... Tan il.lusionada!!.
T'imagino amb un somriures d'orella a orella i plena de nervis i l'esguard brillant...
Nina, puc deixar-te una bosseta de petonets dolços i multicolors per aquest mesos que seràs fora?
Sé que, potser, et semblarà estrany, però tot el teu escrit traspua felicitat i, això, m'ha dibuixat un gran somriure i em fa sentir bé. Molt bé....
Frueix, Anna, frueix com se, sabem, que saps. Amb el cor.
I tornar per fer-nos còmplices i encomanar-nos la teva saviesa. Perquè tornaràs més sàvia. I més gran. I més forta.
Et desitjo el millor, nina. De cor.
Petonets dolços
hola Anna!! felicitats!!! què bé poder fer un somni tant de temps desitjat!!
Em fas molta enveja perquè jo porto desitjant anar a la India des de que tinc uns 10 anys. Però estic segura que algun dia ho faré.
A veure si en algun momentet, trobes un raconet amb internet i ens pots explicar què tal et va per allí. I sinó, aquí estarem esperant quan tornis i ens ho expliquis tot!!!
Que vagi molt bé!!!!!!! Una abraçada!
Ai Barbollaire, tot això que t'imagines és exacte. Ho has descrit a la perfecció. Encara estaré per aqui donant guerra un mes, i després per poc que pugui us explicaré moltes coses ja que imagino que l'experiència donarà per moltes i moltes reflexions. Crec que serà força impactant i enriquidora.
Accepto el teu sac amb molt de gust, i te'n envio un altre ben plé. Gràcies per compartir la meva alegria.
Bruixoleta, ja veus que els somnis al final s'acompleixen aixís que tu no perdis el teu, guarda'l bé, que mai se sap.
Com ja li dic al Barbollaire no deixaré d'escriure i sabreu moltes coses de mi, no en sé d'estar callada.
Un petonet.
Doncs m'alegro molt que no puguis callar, i podrem participar de la teva il·lusió i de la teva experiència. Jo t ambé he sentit de s del meu blog la teva alegria i il·lusió, una gran enhorabona per haver aconseguit un somni i una abraçada molt forta de complicitat, per tantes coses!
Enhorabona! no deixis de lluitar mai pels teus sommnis.
T'estimo
Carme, gràcies per compartir la meva il·lusió, i no dubtis que participareu de totes les coses que em passin per aquells indrets, que seràn moltes i de tots colors.
Et torno l'abraçada de complicitat!
i t'envio un sac de petonets.
Afra!
Quina il·lusió trobar-te per aqui! No deixaré de lluitar mai per els somnis, si no que ens quedaria... Tu tampoc deixis mai de lluitar i de tenir-ne, els somnis somnis són i ens donen aquell puntet de inocència tant necessaria en aquest món en que vivim.
Jo també t'estimo molt. Cuida't molt, bé cuideu-vos molt. Molts petonets.
ANNA
Que puedas hacer realidad muchos mas sueños, estoy emocionada por ti y, ni siquiera te conozco,que lo que buscas se pueda realizar, que disfrutes de la experiencia y, gracias por compartir tus sueños con todos nosotros.
Petonicos dolços i tendres ,sempre.
Martona, Gràcies, per emocionar-te amb mi.
És curiós com ens emocionem amb persones que no ens coneixem. Però en realitat penso que encara que no ens hem vist mai, a traves de les nostres paraules hi ha persones amb les que conectes com si et coneixesis de fa anys.
Petonicos dolços per a tu també.
!Anna! Te felicito por la decisi�n que has tomado, es una experiencia
que jam�s olvidaras y a la vez te ayudar� a tu vida interior.No todo el mundo es tan valiente para empendrer esta aventura tan maravillosa que �s la de colaborar con las "Hermanitas de Calculta" ser� dura pero a la vez ser� reconfortante para t� !y como no!un hermoso regalo para los necesitados.
Sigue adelante y no mires hacia atras que la vida es estupenda y hay que vivirla minuto a minuto,pu�s el ma�ana no existe y lo que vale es el momento,disfruta de ello.
Petons y una abra�ada de
Luna
!que tinguis un bon viatjes.
Anna querida. La vida está llena de sueños.Algunos se cumplen, otros se rompen, otros se anhelan largamente, pero vivir la ilusión de estar proximo a cumplir uno es algo muy bonito. Me hace muy feliz que estés en ese estado y por favor, no dejes nunca de soñar y de luchar por conseguir hacer realidad tus sueños.
Un beso muy fuerte
estic content i encomanat d'aquesta alegria que desprens, anna.
tens raó... cal tenir somnis, anhels, projectes... tant si es poden realitzar com si no.
petons i llepades alegres!
Luna, si de algo estoy segura es que va a ser una experiencia inolvidable.
Que la vida es hoy, o he aprendido a fuerza de palos, es una lección que tampoco se me olvida, ya hace tiempo que vivo al dia, se muy bien que hoy estás aqui y mañana... Dios dirá.
Ya iré colgando algún post con las cosas que me pasen por alli, que seguro que serán muchas y muy intensas.
Petonets i gràcies.
Eli, ja ho pots ben dir, la vida està plena de somnis....
I ara estic a punt de cumplir-ne un que em fa moltíssima il·lusió, gràcies per compartir la meva alegria, i per enviar-me força.
Un petonet i una forta abraçada.
Hola Gatot!
Com n'estic de contenta d'encomanar-te la meva alegría. Ahir vaig passar per casa teva i et vaig trobar una mica en baixa forma així que em fa molt contenta.
No t'oblidis mai de tenir somnis Gatot, són l'essència de la vida, si no podem sommiar, que ens queda...
Petonicos i llepades agraides.
Publica un comentari a l'entrada