31.3.08

Jo tenia un somni


Estic tant contenta que vaig per casa fent saltirons!

Per fi tot està en marxa, ara comença el compte enrere....

Me’n vaig a Calcuta!!!!

Aquest era un somni. Un somni que he tingut des de ben petita, i estava allà, a la carpeta dels somnis.

Pensava que mai hi podria anar, ja que al meu company de viatge si alguna cosa no podia sofrir, era precisament veure el sofriment del altres. I anar-hi jo i deixar-lo sol.... això si que era impensable, no podia estar sense mi ni un dia! Així que sempre havia pensat que seria impossible. Però les circumstàncies de la vida, canvien d’un dia per un altre i està clar que desitjaria que el somni seguis a la carpeta i tenir amb mi al meu company, però això el quelcom que no està a les meves mans. Per tant.... el somni està a punt de esdevenir realitat.

Marxo el proper 30 d’abril i m’hi quedaré un parell de mesos. Col·laboraré amb l’ordre de la Mare Teresa de Calcuta, encara no sé on ni fent què, però estic tant il·lusionada !

No tinc paraules per expressar el que sento, estic contenta, nerviosa, espantada, de tot una mica. Però amb una força interior que pot amb tot.

18 comentaris:

Carme ha dit...

doncs endavant amb aquesta il.lusio i aquestes ganes que despren el teu escrit. Calcuta, el teu somni? o un dels teus somnis¿? endavant fes-lo realitat.

una abraçada

aina

Anna ha dit...

Un dels meus somnis.... A la vida si hi ha que tenir quelcom són somnis! Això si que no es pot perdre mai és com perdre l'esperança.

Gràcies, petonets,
Anna

Barbollaire ha dit...

Anna, felicitats!!! Se't nota tant i tant contenta... Tan il.lusionada!!.

T'imagino amb un somriures d'orella a orella i plena de nervis i l'esguard brillant...

Nina, puc deixar-te una bosseta de petonets dolços i multicolors per aquest mesos que seràs fora?

Sé que, potser, et semblarà estrany, però tot el teu escrit traspua felicitat i, això, m'ha dibuixat un gran somriure i em fa sentir bé. Molt bé....

Frueix, Anna, frueix com se, sabem, que saps. Amb el cor.

I tornar per fer-nos còmplices i encomanar-nos la teva saviesa. Perquè tornaràs més sàvia. I més gran. I més forta.

Et desitjo el millor, nina. De cor.

Petonets dolços

labruixoleta ha dit...

hola Anna!! felicitats!!! què bé poder fer un somni tant de temps desitjat!!

Em fas molta enveja perquè jo porto desitjant anar a la India des de que tinc uns 10 anys. Però estic segura que algun dia ho faré.

A veure si en algun momentet, trobes un raconet amb internet i ens pots explicar què tal et va per allí. I sinó, aquí estarem esperant quan tornis i ens ho expliquis tot!!!

Que vagi molt bé!!!!!!! Una abraçada!

Anna ha dit...

Ai Barbollaire, tot això que t'imagines és exacte. Ho has descrit a la perfecció. Encara estaré per aqui donant guerra un mes, i després per poc que pugui us explicaré moltes coses ja que imagino que l'experiència donarà per moltes i moltes reflexions. Crec que serà força impactant i enriquidora.

Accepto el teu sac amb molt de gust, i te'n envio un altre ben plé. Gràcies per compartir la meva alegria.

Anna ha dit...

Bruixoleta, ja veus que els somnis al final s'acompleixen aixís que tu no perdis el teu, guarda'l bé, que mai se sap.

Com ja li dic al Barbollaire no deixaré d'escriure i sabreu moltes coses de mi, no en sé d'estar callada.
Un petonet.

Anònim ha dit...

Doncs m'alegro molt que no puguis callar, i podrem participar de la teva il·lusió i de la teva experiència. Jo t ambé he sentit de s del meu blog la teva alegria i il·lusió, una gran enhorabona per haver aconseguit un somni i una abraçada molt forta de complicitat, per tantes coses!

Afra ha dit...

Enhorabona! no deixis de lluitar mai pels teus sommnis.
T'estimo

Anna ha dit...

Carme, gràcies per compartir la meva il·lusió, i no dubtis que participareu de totes les coses que em passin per aquells indrets, que seràn moltes i de tots colors.

Et torno l'abraçada de complicitat!
i t'envio un sac de petonets.

Anna ha dit...

Afra!

Quina il·lusió trobar-te per aqui! No deixaré de lluitar mai per els somnis, si no que ens quedaria... Tu tampoc deixis mai de lluitar i de tenir-ne, els somnis somnis són i ens donen aquell puntet de inocència tant necessaria en aquest món en que vivim.

Jo també t'estimo molt. Cuida't molt, bé cuideu-vos molt. Molts petonets.

Marta ha dit...

ANNA
Que puedas hacer realidad muchos mas sueños, estoy emocionada por ti y, ni siquiera te conozco,que lo que buscas se pueda realizar, que disfrutes de la experiencia y, gracias por compartir tus sueños con todos nosotros.
Petonicos dolços i tendres ,sempre.

Anna ha dit...

Martona, Gràcies, per emocionar-te amb mi.
És curiós com ens emocionem amb persones que no ens coneixem. Però en realitat penso que encara que no ens hem vist mai, a traves de les nostres paraules hi ha persones amb les que conectes com si et coneixesis de fa anys.

Petonicos dolços per a tu també.

luna ha dit...

!Anna! Te felicito por la decisi�n que has tomado, es una experiencia
que jam�s olvidaras y a la vez te ayudar� a tu vida interior.No todo el mundo es tan valiente para empendrer esta aventura tan maravillosa que �s la de colaborar con las "Hermanitas de Calculta" ser� dura pero a la vez ser� reconfortante para t� !y como no!un hermoso regalo para los necesitados.

Sigue adelante y no mires hacia atras que la vida es estupenda y hay que vivirla minuto a minuto,pu�s el ma�ana no existe y lo que vale es el momento,disfruta de ello.

Petons y una abra�ada de

Luna

!que tinguis un bon viatjes.

Eli ha dit...

Anna querida. La vida está llena de sueños.Algunos se cumplen, otros se rompen, otros se anhelan largamente, pero vivir la ilusión de estar proximo a cumplir uno es algo muy bonito. Me hace muy feliz que estés en ese estado y por favor, no dejes nunca de soñar y de luchar por conseguir hacer realidad tus sueños.
Un beso muy fuerte

gatot ha dit...

estic content i encomanat d'aquesta alegria que desprens, anna.

tens raó... cal tenir somnis, anhels, projectes... tant si es poden realitzar com si no.

petons i llepades alegres!

Anna ha dit...

Luna, si de algo estoy segura es que va a ser una experiencia inolvidable.

Que la vida es hoy, o he aprendido a fuerza de palos, es una lección que tampoco se me olvida, ya hace tiempo que vivo al dia, se muy bien que hoy estás aqui y mañana... Dios dirá.

Ya iré colgando algún post con las cosas que me pasen por alli, que seguro que serán muchas y muy intensas.

Petonets i gràcies.

Anna ha dit...

Eli, ja ho pots ben dir, la vida està plena de somnis....
I ara estic a punt de cumplir-ne un que em fa moltíssima il·lusió, gràcies per compartir la meva alegria, i per enviar-me força.

Un petonet i una forta abraçada.

Anna ha dit...

Hola Gatot!

Com n'estic de contenta d'encomanar-te la meva alegría. Ahir vaig passar per casa teva i et vaig trobar una mica en baixa forma així que em fa molt contenta.

No t'oblidis mai de tenir somnis Gatot, són l'essència de la vida, si no podem sommiar, que ens queda...

Petonicos i llepades agraides.