14.6.08

MATI DE PLUJA


COMENÇA A PLOURE, LES GOTES D'AIGUA CADA COP SON MES GROSSES I CAUEN AMB MES VIOLÈNCIA. EN POCS MINUTS, EL TERRA S'HA CONVERTIT EN UN BASSAL D'AIGUA.

ENTRO EN UNA BOTIGA DE LES MOLTES QUE HI HAN AL CARRER, QUE ESTAN OBERTES, SENSE PORTES, PER A RESGUARDAR-ME DE LA PLUJA.

TANCO EL PARAIGÜES I NO SE ON DEIXAR-LO, MIRO CAP AL INTERIOR I DOS HOMES MENUTS QUE EM MIREN AMB ELS SEUS ULLS NEGRES, ABAIXEN EL CAP SALUDANT-ME I M'INDIQUEN AMB UN GEST QUE EL DEIXI A TERRA, TANT HI FA QUE ES MULLI, TANT SOLS ES AIGUA....

ME'N ADONO QUE ELS DOS HAN DEIXAT LES SABATES A L'ESCALETA I JO FAIG EL MATEIX, MENTRE UN D'ELLS M'APROPA UN TAMBORET PER A QUE M'ASSEGUI.

I ALLÀ ESTEM ELS TRES, ASSEGUTS MIRANT COM LA PLUJA ES CADA COP MES FORTA I LA GENT, UNS S'HAN ATURAT I D'ALTRES SEGUEIXEN CAMINANT COM SI RES. VEIG A UN HOME QUE ES TREU UN MOCADOR DE LA BUTXACA I SE'L POSA AL CAP....

LA CALOR ES FA ENCARA MES HUMIDA, M'EIXUGO LA SUOR DE LA CARA I UN DELS HOMES S'AIXECA I ENCÉN UN VENTILADOR. LI SOMRIC, I LI DONO LES GRACIES: "THANK YOU" I ELS DOS SOMRIUEN I ABAIXANT EL CAP EM DIUEN: "WELLCOME"

AQUEST ES L'ESPERIT QUE ES RESPIRA PER ELS VOLTANTS DE SUDDER STREET (ON ESTEM LA MAJORIA DELS VOLUNTARIS) ELLS SABEN A QUE EM VINGUT, I SENTEN AGRAÏMENT. I QUAN EL PODEN MOSTRAR D'ALGUNA MANERA, ESTAN CONTENTS.

ES MAGNIFIC !

QUAN LA PLUJA COMENÇA A MINVAR, M'AIXECO. ELLS TAMBÉ. AJUNTEN LES MANS I ABAIXANT EL CAP EM DIUEN: "NAMASTE". JO FAIG EL MATEIX, OBRO EL PARAIGÜES, I SURTO AL CARRER AMB UN SOMRIURE ALS LLAVIS.

9 comentaris:

luna ha dit...

!Anna!
Te das cuenta como son esta personas, tan generosas que te ofrecen todo lo que tienen en sus manos sin pensar en si mismo¿cuantos de nosotros cuando vamos en el bus o el metro y vemos a una persona mayor y de entrada miramos si son extranjeras y no le cedemos por ejemplo el asiento?¿ y nos hacemos los dormidos...?

!Que pena verdad! somos incorregibles.Cuanto tenemos que aprender de esa gente sobre todo en dar lo poco que se poesee.

Besitos para ti, y los voluntarios.

Que sigas disfrutando de esta experiencia tan maravillosa.

Besitos

Luna

labruixoleta ha dit...

per aquí no para de ploure també, però no tant.

El moment que descrius és molt bonic. Quina sort tens d'estar allí!!!

Una abraçada :-))

Anna ha dit...

Luna,

Pues ya ves, yo siempre he pensado que era mucho mas facil dar cuando no se tiene casi nada que cuando se tiene mucho. Y aqui me ha quedado del todo confirmado.

Cuesta desprenderse de las cosas cuando se tienen muchas, incluso demasiadas. En cambio cuando se tiene tan poco... que mas da!

Asi es la vida, y asi somos los hombres, egoistas por naturaleza...

Besos!
Anna

Anna ha dit...

Bruixoleta,

La veritat es que tinc molta sort, si. Mai podia imaginar que podria viure aquesta experiencia, i ja veus... aqui estic.

Petonets,
Anna

robadestiu ha dit...

què xules les fotos! il.lustren el que expliques amb paraules.

Una abraçada tot esperant notícies teves!

(labruixoleta que he canviat de blog)

Anna ha dit...

ROBADESTIU !!!!

MÁGRADA EL NOM, I SABÍA QUE NO ENS DEIXERIES, JE,JE,JE...
UN PETONET,
ANNA

Empatia ha dit...

Acabo de descobrir el teu blog, gràcies per compartir amb nosaltres aquesta meravellosa experiència.

A través de les teves paraules i fotografies ens obres una finestra a un món antic i nou alhora, un món del que hauríem d'aprendre que les coses senzilles són sempre les més importants.

Felicitats!

zel ha dit...

Si és que només cal saber valorar el que veritablement és important...en aquest cas, no ho és prou la companyia? Doncs, Namasté...

Petons!

Anna ha dit...

Zel,

Ja tens raó, ja. I es que ens costa a vegades de veure el que realment és important.
Namasté..
Petonets!