Em llevo, son dos quarts de nou del mati, dormo amb la porta de la terrassa oberta, m’agrada escoltar la remor del mar, el vent, i despertar-me amb la llum que entra a l’habitació, el cant dels ocells i els gossos que en quan veuen que em començo a bellugar, ells comencen a neguitejar-me per a que els tregui.
La terrassa i el mar al fons, es veuen a través de les cortines blanques que onegen amb el vent del mati, i aquest ball m’asserena, com deia al principi, em llevo i el que veig, m’agrada, em sento feliç i començo el dia amb el passeig de cada mati amb , els meus companys de viatge incondicionals...
La terrassa i el mar al fons, es veuen a través de les cortines blanques que onegen amb el vent del mati, i aquest ball m’asserena, com deia al principi, em llevo i el que veig, m’agrada, em sento feliç i començo el dia amb el passeig de cada mati amb , els meus companys de viatge incondicionals...
La Lucy
i el Bady.
El passeig per el camí de ronda, és una manera de començar el dia amb energia positiva. Torno a casa i agafo la moto per anar al mercat a Palafrugell, on després d’esmorzar, compro tomàquets (ara n'hi ha uns que se'n diuen "Corn de bou" que m'encanten) i algunes verdures a una pagesa, també el pa (que és pa com el d'abans) i els diaris. Fet aixó, torno cap a casa, preparo el cistell i baixo al port.
Sortim en barca amb els amics per gaudir del mar, en la mida que ens deixen el munt de barques que van amunt i avall per aquest mar cada cop més castigat. Fa uns anys, hi havia poques barques, i estàvem a una caleta, a cops sols o tres o quatre, i ara hi ha dies en que al arribar ja som sis o set, i al cap d’un parell d’hores som una trentena.... M'agrada anar navegant i mirar l'estela que anem deixant al mar.
De tornada, passem per davant de Tamariu, i miro mar enllà. Penso amb els meus pares, aquí varem llençar les seves cendres, miro aquesta inmensitat de mar, i m'agrada pensar que ara ben junts, les seves ànimes dansen amb les onades en un ball etern. Me’ls estimo i els enyoro moltíssim.
Un cop a casa, deixo sortir als gossos al camí, i després em preparo una amanida de tomàquet per dinar, “siestona”, una estona de lectura, i començo a preparar el sopar.
Avui he convidat als amics a sopar a casa. Un sopar senzill, amanida, pa amb tomàquet, embotits, una truita de patata i ceba, vi blanc, vi negre, gelats i una mica de fruita. Surto altre cop a passejar als gossos i de tornada, dutxa i encenc un munt d’espelmes i poso música. M’encanta crear un ambient agradable, però el més important de tot, és la companyia.
Bons amics, d’aquells amb els que sempre et sents a gust, sense haver de fer cap mena de compliments.
Ha estat un jorn magnífic. Quan em fico al llit, em sento plena, satisfeta, feliç.
Voldria que tothom tingues l'oportunitat de gaudir d’un jorn de vacances com aquest. Em segueixo sentint un ser privilegiat, i en dono gràcies.
.JPG)
.jpg)
8 comentaris:
mmmmmhhhh, nina...
Ha de ser un plaer i un luxe compartir vetllada amb tu.
El pa d'aquella fleca que hi ha un xic més avall del mercat? Quasi a tocar la pastisseria? (Per cert, has tastat mai la tarta Tatín d'allà? És magnífica!)
Ara fa molt temps que no pujo. Però durant uns quants anys, vam anar a un càmping que hi ha a la carretera de Palafrugell a Pals, a Regencós.
M'agrada molt tota aquella zona.
La de passejades que havia fet en bici pels arrossars, o tots aquells pobles de l'Empordà.
Qualsevol dia agafo la màquina i em torno a escapar cap allà...
Ho trobo a faltar...
Per cert, suposo que ja ho saps, però t'has adonat que els teus escrits estan plens de llum, de somriures, de músiques...?
De remors d'onades i sal a la pell?
Ullassos... m'encanta llegir-te així!
Una capseta de petonets dolços, nina.
;¬)******
Un dia realment preciós, que porta pau de llegir. Segur que en tindràs molts com aquest, i això és el que et desitjo. Una abraçada.
Aiii, Barbollaire!!!
Si, si de la fleca de Ca'l Baldiri. Quin pa de coca, i quins llonguets... I els croissants... un pecat!
La Pastisseria Serra, cara, però no te desperdici. I si, he tastat la Tatin, un luxe!
A la carretera de Palafrugell a Regencos, vaig molts dies a casa de lËsperança, una pagesa que ja s'ha jubilat i no té parada a Palafrugell, però que segueix tenint l'hort i em deixaa collir els tomaquets de les tomaqueres amb un cistell. . . Un altre luxe!
A veure si és veritat, que t'animes i agafes la càmera i vens cap aqui, ara que per sort es buidarà una mica, es una meravella. I pobre de tu que vinguis per aqui sense dir-mo. Serà un plaer compartir una vetllada amb tu i la teva familia.
La veritat és que em sento molt bé i suposo que aixó s'endevina a traves dels meus escrits. Me'n alegro de que sigui així, vol dir que soc capaç de transmetre, i aixó és molt.
Gràcies per tot el que em dius i et retorno la capseta ben atapeïda de petonets dolços...
Gràcies Carme,
Quan al llevar-me en aquesta caseta miro a traves de les cortines de l'habitaco, sento una pau inmensa, potser es per aixó que els meus mots et fan sentir aquesta pau que per fi he retrobat.
Et desitjo el mateix, molts dies de pau i serenor i una abraçada ben forta.
mmmm.... quin dia tan xulo. Nosaltres gaudim escoltan-te! :-))
I per cert: a mi em costa molt trobar tomàquets bons, sempre em surten àcids, verds o insípids. Aquests que dius, no em sonen.
I la Lucy i el Bady: m'han encantat!!!
Petonets :-)***
Hola Robadestiu, ja has tornat, espero que t'hagi anat bé.
Si que va estar un dia xulo.
Lo dels tomàquets, no és fàcil, jo tant sols en menjo de bons quan estic per l'empordà, els compro a pageses que tenen el seu hort, i per això son bons. Els que ens venen als comerços, son tomàquets que els recullen verds i maduren a les càmeres i no tenen gust de res. Les coses en lloc de millorar, van a pitjor, és una pena però és així.
La Lucy i el Bady, estan una mica llampats, però fan molta companyia, i son molt guapos.
Petonets!!!
Sap greu això dels teus pares, i fa il.lusió auesta jornada de gossos i d'amics. M'has fet compartir-la. Gràcies pel text.
Hola Paseante, m'agrada compartir. I això del pares, doncs és trist, però ara ells estàn junts per sempre i jo els porto aqui dins, bem endins.... I són dos dels angelets que em cuiden.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada