... Qui viu en el silenci es viu a si mateix,
sense reserves i serenament.
Perquè el silenci ho asserena tot.
Asserena la nit i el dia,
asserena les hores fosques,
les hores de llum i de xafogor.
El silenci ens porta la pau
i deixa emergir la innocència i la plenitud.
Gairebé puc dir que
mai no se sent la vida tan rimada,
tan pura, tan assossegada, tan clara
com les hores callades,
com en el sojorn del silenci.
J.Fernández Moratiel · Fundador de la escola del silenci
sense reserves i serenament.
Perquè el silenci ho asserena tot.
Asserena la nit i el dia,
asserena les hores fosques,
les hores de llum i de xafogor.
El silenci ens porta la pau
i deixa emergir la innocència i la plenitud.
Gairebé puc dir que
mai no se sent la vida tan rimada,
tan pura, tan assossegada, tan clara
com les hores callades,
com en el sojorn del silenci.
J.Fernández Moratiel · Fundador de la escola del silenci
.JPG)
.jpg)
7 comentaris:
El silenci que sovint s'ha de buscar, s'ha de descobrir, fins i tot s'ha de guanyar, però ens retorna tota aquesta serenitat que ens diu el poema.
Com que sóc de camp, el que més enyoro a la ciutat és el silenci. Costa trobar-lo aquí, si no és en llocs com el teu blog.
El silenci ... avui dia l'equiparo amb un tresor !
El "soroll" del silenci que potser de vegades fa mal ... i que tantes d'altres en du la calma que precisem.
El silenci a uns asserena, però a altres els incomoda. No coneixeu gent incapaç d'estar sol a casa sense tenir la tele de fons o la ràdio? Com un mateix silenci pot tenir efectes tan oposats!
CARME, fins i tot massa sovint s'ha de buscar, sobretot si vius a ciutats com Barcelona. El que importa és trobar-lo. Petonets bonica.
EL PASEANTE, com li deia a la Carme, si que costa de trobar, i me'n alegro de que el trobis al meu racó. Un petó.
ASSUMPTA, potser el "soroll" del silenci habita dins nostre... Cal fer-lo callar. Petonets.
KHALINA, si que és veritat això que dius però quan passa això (a mi m'ha passat) és que un no està bé, el que ja és més fotut és si et passa sempre.Petonets.
Caram, quin poema tan bonic. I m'hi sento molt identificada; a mi el silenci m'aporta molt. A vegades em quedo seriosa, pensant, i la gent que no em coneix se sobta. És que ho necessito.
LAURA, Tots necessitem el silenci, i hem d'intentar sebar aprofitar-lo. Petonets.
Publica un comentari a l'entrada