- Hola bon dia, es vostè el Sr. Josep Oriol Badia?
- No, soc en Carles, el seu fill.
- I el seu pare hi és?
- Doncs no.
-I la seva mare hi és?
- Tampoc, tots dos han sortit a donar un vol, no crec que triguin.
- Miri és que jo li vinc a lliurar un... paquet.
- Doncs, ja li agafo jo.
- Bé es que és al dins del camió.
- Doncs vagi a buscar-lo, que espera?
- Es que, he d’esperar a la grua.
- La grua? Quina grua?
- Miri, ja és aquí, la veu?
- Però... si... és... és enorme! Però, què és el que porta?
- El Cavall.
- El cavall? El meu pare m’ha comprat un cavall? Buff... faci, faci, vaig un moment a dintre a fer una trucada.
- El deixem aquí al jardí?
- Si, si i tant. Això és perfecte!
- Em firma l’albarà d’entrega?
- Porti, porti.
El Carles entra corrents a casa per trucar al Manel, el seu millor amic, i donar-li la “super” noticia del dia. Els dos estan una bona estona xerrant i fent plans, amb una excitació fora de mida. Cap dels dos no s’ho pot ni creure.
Que el pare d’en Carles li hagi comprat un cavall, és del tot increïble. Finalment, penja i surt al jardí corrent i cridant com un ximple. El crit queda ofegat en el instant en que, al obrir la porta, veu una espècie de bunyol de bronze, amb forma de cavall deformat per les hormones, que a més a més d’ocupar absolutament tot el jardí, reposa sobre el que queda de la mimosa de la mare.
Se’n va altre cop a dintre. I mentre pensa que el seu pare s’ha tornat totalment boig, sent dos xiscles a fora...
Però que coi hi fa això al meu jardí!!!!!
.............................................................................................................
Una altre proposta de Relats conjunts
.JPG)
.jpg)
16 comentaris:
AQUEST PAIOS, NO SABEN LO QUE VAL UN BOTERO. JUGANT AMB BC.......
jaja, m'estava imaginant la cara d'en Carles!
Que bo! Quin ensurt!
Jajajaja és boníssim!!
Em sap greu per les pobres flors, però la frase "a més a més d’ocupar absolutament tot el jardí, reposa sobre el que queda de la mimosa de la mare" m'ha fet riure mooolt!! :-))
Sort que el cavall no venia dins un sobre i el portava el carter! Bona proposta, malaguanyat jardí!
ullassos... est una crack!
Quin riure!!!
Petonets dolços
;¬)*******
Molt original. Boníssim! hahahaha
M'has sorprès amb el relat, és molt original!
ANÒNIM
No sé que vols dir amb això de jugant amb BC.... ???? Ja m'ho explicaràs, als matins estic una mica espesa, o no sé...
KHALINA
I la cara dels pares?... je,je,je... La veritat és que jo mateixa m'he fet un fart de riure.
CARME
T'ho imagines,sortir a comprar el diari i al tornan trobar aquesta bèstia al jardí de casa...
ASSUMPTA
La intenció era aquesta, fer sortir unes quantes rialles dels meus amics blogaires!
XEXU, sort, he,he,he.. encara que de ser així, el carter hagues anat a parar directament al "Guines"
BARBOLLAIRE Si he aconsseguit fer-te riure i passar una estoneta divertida. Ja en tinc prou. Petonets dolços.
RITA
Gràcies, hi ha res més bonic que fer riure uns estoneta escribint?
NYMIA
Gràcies, i això que m'ha costat uns dies inspirar-me, no sabia ben bé que explicar de un cavall tant imponent.
no tot és el que sembla oi? gràcies per la correcció ;)
hahah, bon gir humorístic, el del final. Pobra família...
jajaja, i això no és res, que encara falta la resta de peces de l'escac :P
JORDI, no, je,je,je... Quina correcció? Estic perduda... Petons.
JOCAT, Si pobres, tenen un problemet, je,je.
PD40, Com els hi entreguin la resta.... buff!!!! Petons.
Boníssim!, i amb l'expectació in crescendo i... a més de no ser el cavall dels teus somnis ni tan sols és el pare qui l'envia! Quin enemic més dolent!
Jaja, un relat que fa riure. Gràcies per l'estona de lectura.
jejeje, a mi també m'ha fet riure...que de fet, és el que em convé. Molt bo!
Publica un comentari a l'entrada