Estesa a terra, la vida se li escapa en un instant.
Els seus ulls ens miren,
ens volen dir alguna cosa?
Per què?
Que passa?
Tu qui ets?
Què fas?
…..
La imatge no vol sortir del meu cap.
He vist morir a una noia en directe,
he vist com en un instant
la vida s’esmunyia del seu cos
implacable, la sang ens mostrava
amb tota la seva cruesa
com n’és d’efímera la vida.
Avui he vist com sobre el gris asfalt
la vida d’una jove a qui encara li quedava tant per fer
s’esmicolava en un instant
mentre el seu pare cridava justícia
mentre nosaltres espectadors casuals
no hi podíem fer res, tant sols…
Plorar.
.JPG)
.jpg)
11 comentaris:
Em fas pensar si plorar ens consolaria una mica d'alguna cosa que no podem evitar. Penso que depèn de les persones. A vegades pot fer sentir-nos més humans i menys indiferents i per aquest a raó consolar-nos una mica... però no poder ni plorar... potser és pitjor encara. Tantes morts pel món, tanta injustícia... com ho podem pair?
No CARME, plorar no consola, ni ens ajuda a pair totes les morts, injusticies, tragedies, etc.. que desgraciadament ens envolten. Plorar es quelcom que surt de dintre o no depen de cada persona. Jo tinc la sort que ploro i ric amb la mateixa facilitat, i quan veig coses com aquestes, doncs ploro... Ploro per què per sort, encara no soc indiferent a totes aquestes coses i plorar, és instintiu per mi. Si plorar consoles al mon, ploraria rius de llàgrimes.
Són unes imatges impactants. I colpidores i no deixes de sentir-te impotent davant la mort d'aquesta noia.
I ens autoqualifiquem de civilitzats...
Suposo que és aquella noia iraniana. No he vist les imatges per televisió, però ho he escoltat a la ràdio. No val la pena morir per res, però gent com ella pot fer canviar algunes coses (potser poquetes) en aquest món fastigós.
PD: M'han agradat els dos relats que t'he llegit abans d'aquest post. Tot i que un és una miqueta trist.
se'm posa la pell de gallina.
Molt bé el text sense "i" I mira que és difícil.
Le café de nuit maco però trist
anna,
he passat més de dues i tres vegades...
tristament colpidor...
Realment colpidor, esgarrifant... Paraules que tenyeixen de blau la realitat. Preciós i trist, molt trist.
Va morir defensant el que creia fermament, no va utilitzar la violència, els qui volen fer callar una societat sencera són qui van emprar les armes per matar-la. S'ha de continuar lluitant pacíficament per les conviccions i les persones com ella són els nostres mestres.
Salutacions, sóc Marta i et convidoa a visitar casa meva és reflexionshumanes.blogspot.com. Espero que t'hi sentis a gust.
anna,
felicitats avui!
que tinguis molt bon dia!
Publica un comentari a l'entrada