11.4.08

EL SOMNI















El somni - Henri Rousseau
---------------------------


La seva pell blanca i suau,
els seus cabells recollits
en dues llargues trenes
i el seu esguard seré
em tenien paralitzat.

Entre el verd d'aquella selva
l'observava sense alè,
sense gosar moure'm.
Una cort d'animals salvatges,
la protegien afanosament.

Que hi fa al bell mig de la selva,
aquesta dona tant bella?
Refregant-me els ulls,
la vaig tornar a mirar.
No estaré somiant?

Els batecs del meu cor
sonaven tant fort,
que quan la ferotge lleona
se'm va quedar mirrant fixament,
vaig saber que estava perdut.

Va fer un terrible rugit,
i llavors ella va mirar cap a mi.
Si hagués pensat una mica...
mai hagués fet el que vaig fer,
hauria restat quiet i en silenci.

Però no vaig pensar,
no vaig preveure
les conseqüències.
I em vaig posar dret
i em vaig dirigir cap a ella.

No vaig tenir temps de res,
no li vaig poder dir el que volia,
que ella era tant bella,
que jo creia que l'estimava,
tot es va fondre en un instant.


Una altre proposta de http://relatsconjunts.blogspot.com/

16 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

i és que els nervis i les ganes de vegades ens traeixen, bon relat.

Joana ha dit...

Preciós! A vegades tot és qüestió d'un segon!
Bon cap de setmana Anna!

Anònim ha dit...

M'ha agradat força la teva forma de fer el relat, diferent i ben escrit :)

Anna ha dit...

JORDI CASANOVES
Això dels nervis és ben fotut, oi? Gràcies m'alegro que t'hagi agradat.

JOANA
Doncs si noia, el que no et passa en una vida et passa en un segon, je,je.. ¡Bon cap de setmana per a tu també!

CESC
Gràcies per el que em dius, volia fer alguna cosa diferent, i.. Voilà! això és el que n'ha sortit.
Fins aviat i segueix somrient!

Anònim ha dit...

Ui! aquest també necessitavba uns minuts més! Molt bé, Anna, molt bonic.

Anna ha dit...

Gràcies Carme, si pobre, massa precipitat, je,je,je...

Petonets.

Barbollaire ha dit...

Anna és preciós...

(i és que no es pot anar amb presses enlloc X¬D...)

Amb el teu permís, un petonet dolç, nina :¬)*

Anònim ha dit...

quina passada..molt guapo Anna, quina enveja sana tenc de la teva poesia dolça..
graciès pel teu comentari.

Anna ha dit...

BARBOLLAIRE
Gràcies wappo, això de les presses és que és molt dolent,ja,ja,ja..
Petonet dolç recollit i un altre per a tu.

KPI
M'alegro que t'agradi, gràcies a tu també.

Tocat del cargol ha dit...

Trobo un escrit molt agradable i causa empatia... jo també m'hagués aixecat copsat per la bellesa... potser val més la pena un instant de bellesa que tota una vida amagant-te.
Salut!

Anna ha dit...

Potser si que val la pena, encara que costi car. M'alegro que t'hagi agradat.
Salut!

Eli ha dit...

Precioso!!!!
Y con un final...sorprendente.
Tienes algo en mi casa para ti.
Un beso muy grande

estripanits ha dit...

mmmmmmmm... molt interessant!

Anna ha dit...

ELI,
Gracias por el comentario y por pensar en mi, un besote grandote.

ESTRIPANITS

Interesant, eh? .... Gràcies.

Sergi ha dit...

Ostres, el somni pintava bé, però com gairebé sempre, s'esguerra quan es posa interessant de veritat. Llàstima, a seguir somniant un altre dia... Molt bon relat, i molt original la manera d'escriure'l.

Anna ha dit...

XEXU
Gràcies, es que això dels somnis ja se sap, són somnis... El més important és sommiar.