10.1.08

Recordant Kenia en altres circumstàncies. . . .

1 comentari:

Anònim ha dit...

No he aconseguit acabar de sentir tota la melodia de "Memòries d'Africa". Se'm fa un nus cada cop que la sento i acabo plorannt de melangia. Es com que la música em parla i em diu que l'època en què manava l'autenticitat, ja no tornarà mai més. Penso en la generació que ens segueix i em sap greu perquè crec que viuran en la falsetat més absoluta. La velocitat amb què canvia tot, les noves tecnologies i la globalització, fan que es visqui al dia i que res sigui per sempre. Sento que el compromís (en l'amor, en l'amistat, en la feina, amb la família, amb la natura...)està a punt de desapareixer.