L’Albert, el meu cosí, a vingut a buscar-me, però diu que avui, en lloc de anar al parc, em d’anar a fer una operació d’urgència.
- Venint cap aquí, he vist un senyal de transit, que ens necessita – em diu tot excitat- quan l’he vist, he reculat i he tornat a casa per agafar tot el que necessitem – i tot senyalant la motxilla que porta a l’esquena m’esperona – Au Berta, afanyat!
- D’acord, ja vaig – li responc – Mami! Que surto amb l’Albert una estona!
- Molt bé Berta – crida la mare des de la cuina.
Just a la cantonada de casa, veig el senyal del pas de zebra tirada per terra. Està destrossada, sembla que li hagi passat per sobre un camió. L’Albert tot decidit, seu a terra i obre
Amb molta cura, enganxem tots els trossets i deixem el senyal perfecte.
I sé que és perfecte, per que dilluns al anar a l’escola, veig que han tornat a col·locar el senyal al seu lloc i això no seria així si no haguéssim fet una bona feina.
.........................................................................................................
7 comentaris:
moltes gràcies per la teva participació en aquest joc
Gràcies a tu, és el primer cop, i m'ha costat molt aconsseguir escriure tant sols 200 paraules!!! He hagut d'esborrar i esborrar... 200 són molt poques!
Ja tens raó, ja, jo vaig haver d'esborrar també! Una abraçada, bon relat.
És dificil això d'esborrar. Mai no havia comptat les paraules, i em semblava que 200 eren moltes.... i no, je,je,je...
Petonets.
Maco, maco...i proper...
Es tendre i bonic
A mi em costaria escriure amb les paraules comptades. Hauré d'intentar-ho algun dia
És un conte molt didàctic. Hauries d'escriure per a nens.
Publica un comentari a l'entrada