Participació en el 77è joc literari. Bloc de Jesús Ma Tibau

L’Albert, el meu cosí, a vingut a buscar-me, però diu que avui, en lloc de anar al parc, em d’anar a fer una operació d’urgència.

- Venint cap aquí, he vist un senyal de transit, que ens necessita – em diu tot excitat- quan l’he vist, he reculat i he tornat a casa per agafar tot el que necessitem – i tot senyalant la motxilla que porta a l’esquena m’esperona – Au Berta, afanyat!

- D’acord, ja vaig – li responc – Mami! Que surto amb l’Albert una estona!

- Molt bé Berta – crida la mare des de la cuina.

Just a la cantonada de casa, veig el senyal del pas de zebra tirada per terra. Està destrossada, sembla que li hagi passat per sobre un camió. L’Albert tot decidit, seu a terra i obre la motxilla. Mentre jo m’assec al seu costat, ell treu una capseta de guants d’aquells de metge,dos pinzells i un pot de cola.

Amb molta cura, enganxem tots els trossets i deixem el senyal perfecte.

I sé que és perfecte, per que dilluns al anar a l’escola, veig que han tornat a col·locar el senyal al seu lloc i això no seria així si no haguéssim fet una bona feina.

.........................................................................................................

Participació en el 77è joc literari. Bloc de Jesús Ma Tibau