ALBANTA, TAL COM M'HAS DEMANAT I AMB TOT EL "CARINYO" ET TORNO EL TEU BAGUL PLÉ DE LA MEVA AMISTAT, AMB UN PETIT POEMA...
A cops potser sense esperar-t’ho,
La vida et sorprèn i et mostra la
Bellesa de les ànimes que t’envolten.
Amistat entre essers, que potser
Ni tant sols coneixes, però que a cops
Tens més a prop que als més propers.
Amiga estimada, gràcies.
A sota, tens una cançoneta, no he sabut posar-la juntament amb aixó.... però també és per a tu.
4 comentaris:
Anna, ets una persona molt detallista.
Sembla el començament d'una amistat (petita o gran).
Que bonic, no? M'agrada molt...
eiiiiiii Anna!! Ho sent!! Se m'havia ppasat contestar aquest post!! Pensava que ja ho havia fet...
Vaig a guardar aquest poema al meu blog... Gràcies pel regal!!
Publica un comentari a l'entrada