5.5.08

GRATIFICANT


Ahir vaig començar a fer de voluntària. Vaig juntament amb dues noies de Madrid, la Maria y la Lucia.
M'he llevat a les 5 del mati per anar a missa amb les sisters.

Desprès un te amb pa i un plàtan i a les 8 cap a Shishu Bavan, un orfenat que esta molt a prop de la Mother Hosusse, cuidant nens petits, deuen tenir de 1 a 2 anys. Vestir-los, treure’ls al jardí a jugar una estona i desprès els hem rentat una mica i tornem a jugar però ara dintre doncs la calor ja comença a apretar. Desprès a rentar-los altre cop i a donar-los el dinar. Això fins a les 12 que ja marxo.


He anat a l'hotel a dutxar-me i desprès hem dinat a un bar que s'ha convertit com el menjador de casa, esmorzem, dinem i sopem. Tots els voluntaris estem en el mateix carrer, es un carrer petit que es diu Sudder Street i tothom fa vida per aquí.


Desprès de dinar he agafat el metro (esta molt millor que els carrers, net i no fa calor) i cap a un altre centre que es diu Kaligath, de 3 a 5. Aquí hi ha gent que no te a ningú i que les germanes han recollit pels carrers de Calcuta, estan malalts i alguns es posen be i altres no. Aquí els nois voluntaris treballen amb els homes i les noies amb les dones. La veritat es que fan molta llàstima, però son tan agraïdes pobretes, tant sols que els hi agafis la ma se'ls il·lumina la cara... La feina consisteix basicament en fer-les-hi companyia, massatges, mimar-les. Desprès els hi hem donat la medicació i al cap d'una estoneta el sopar.
Quan sembla que no tens forces, que la calor es massa feixuga, que potser t'has equivocat..... Veus aquestes cares, i se't passen absolutament tots els mals.

Es la cosa mes gratificant que he fet mai a la vida.

7 comentaris:

barbollaire ha dit...

Anna ullassos dolços!
No he pogut passar fins avui per ca teva...
I veig que ja ets a l'Índia...

És possible què, des d'aquí, estigui enlluernat pel teu somriure?
Que m'arribi una sensació que intueixo, sento, et neix dels dins?

Dolça, cuida't molt...
Tu, que has tingut el valor de fer-ho, omple't d'allò que trobaràs en la mirada d'aquestes persones. Al seu somriure...
I que nosaltres ja no recordem i/o ens costa de trobar al "nostre món".

Nosaltres, desconeguts, pensem amb tu i som amb tu.

Una abraçada ben forta.
Una cabàs de petons per repartir.
Una bosseta de petonets dolços per tu

Afra ha dit...

Feliç aniversari !!!!!!!!!

barbollaire ha dit...

Es veritat!! que ets Taure!!!
Moltíssimes felicitats!!!

Petonet dolç, dolç, dolç, nina
:¬)*************

Carme ha dit...

Felicitats, bonica, si és que és el teu aniversari.

Cuida't molt, com diu en Barbollaire i gaudeix d'aquesta gratificació que sents i que ens transmets en ajudar i acompanyart tota aquest a gent, grans i petits. Que els seus somriures t'arribin ben endins.

luna ha dit...

Felicidades Anna por tu ser tan maravilloso, que es el de ser voluntaria,jamas podr�s olvidar esta experiencia que ser� para t� el mejor regalo que te puedan hacer en toda tu vida, y es la entrega integra tuya hacia los demas y especialmente para esos "ni�itos tan peque�os" que solamente reclaman que les den cari�o y que est�n por ellos.,porque no solamente tu les ayudas a ellos sino ellos te dan a ti una cosa muy especial y es la honradez la honestidad y la inocencia de las personas que no esperan nada de la vida y piensan que hay otras personas que derrochan amor sin esperar nada a cambio,pero en realidad estas personas est�n recibiendo m�s que ellos en su paz interior.

Muchos besos para el equipo de voluntarios y como no para esos "peques" tan bonitos que estas cuidando y para ti,un fuerte abrazo y mimitos y sobre todo �nimo, �nimo y �nimo... y fuerza.


Luna

labruixoleta ha dit...

Felicitats si és el teu cumple!!

És emocionant el que expliques. I segur que ha de ser una experiència molt i molt gratificant. Quina sort!!

Una abraçada!!!!

Anna ha dit...

Gracies a tots, Barbollaire, sempre m'emociones..... Petons per tots i gracies per felicitar-me. Ha estat un aniversari ben diferent.