2.5.08

KOLKATA PRIMERA IMPRESIO

Arribo a Kolkata de nit, un taxi de color groc amb dos homes em porten direcció a l'hotel.Recorrem pràcticament tota la ciutat, el transit es un caos total, tots el cotxes toquen el clàxon sense parar, i als carrers, enmig de les escombraries, tot es ple de persones, persones com tu i com jo, però que no tenen res, res de res, i dormen pels carrers, uns al costat dels altres.



Mai no havia vist tantes persones dormint als carrers.

L’impacta es bestial, però n'hi ha tantes que no tens aquell sentiment de culpabilitat de quan en veus a una de sola, de poder-hi fer alguna cosa. Aquí es pràcticament impossible que tu sola puguis fer res per ajudar a tot aquest munt de gent que s’estan pels carrers.









El sentiment que t'embarga es de ràbia, ràbia per tanta injustícia, per tantes diferencies entre uns i altres, per adonar-te que sempre hi ha dues cares de la moneda. Em ve al cap una cançó d'en Lluis Llach que defineix el meu sentiment mes profund davant d'aquesta ciutat envoltada de la misèria mes radical:

" Em pregunto per que mai no sabre comprendre, per que el meu benestar serà sempre la torna de la teva pobresa"

Els homes hauríem de ser capaços de canviar aquestes situacions, ens varen donar els instruments necessaris, i no ho hem sabut fer.

Estem suspesos i amb mala nota.

8 comentaris:

labruixoleta ha dit...

anna, que valenta ets! veig que la india et fa sentir emocions fortes només arribar-hi (encara que sigui ràbia). Tot i la pobresa m'arriben sensacions de molta vida i molta força! tinc ganes de saber més...
Una abraçada!

SHADOW ha dit...

M'encanta que hagis escrit dient que has arribat i espero seguir llegint les teves vivències. Gaudeix i cuida't molt. Una abraçada

Joana ha dit...

Quina sort poder-te llegir. Em fa il.lusió poder-te seguir.Ànims i endavant!
una abraçada!

Carme ha dit...

No pensava que escriuries tan aviat! però m 'alegro de poder seguir les experiències pas a pas, sempre és molt millor que condensades. Seguirem amb tu l'aventura i les emocions, Tens raó en el que dius... i la lletr a de Lluís Llach crec que ho il·lustra bé. Ànims i cuida't molt. M'agradarà molt llegir-te.

Afra ha dit...

Quin impacte, eh? has arribat a l'hora justa en la que el bullici del dia comença a adormir-se i la gent s'arreplega en el seu racó pertinent... a veure que tal et resulta amb la llum del sol.
Cuida't molt, apropia't de la dita "haz de tripas corazón" i oblida't d'on vens per uns moments o no ho podràs resistir.. Aqui la normalitat és aixó i has vingut a ajudar als que lluiten per que el dia a dia dels que hi pertanyen sigui més sostenible..
La ràbia més gran i dolorosa te la trobaràs quan tornis a casa al veure com desaprofitem les possibilitats i recursos que tenim.

Una abraçada molt forta i escriu aviat... ok?

AINA ha dit...

si, noia, la veritat es que hi ha molta diferència entre el NORD-SUD o els paisos rics i paisos pobres.

una arribada sobtada.. tot es acostumar-se i amb les ganes i il.lusió que transmet, serà ben facil, oi¿¿

aina

luna ha dit...

!Querida Anna!

No dejes nunca de escribirnos y contarnos todas tus experiencia no tenemos que ser sordos ni ciegos ante este problema tran garnde que es la pobreza.

Animo.

Besitos

Luna

Anna ha dit...

Gracies a tots pels vostres comentaris, una fortissima abracada desde Kolkata.