Per aquí les coses ja comencen a ser com una rutina, els dies passen molt, molt ràpid per una banda i per una altre tinc la sensació de que porto aquí una eternitat.
Son les contradiccions d'aquest país.
En realitat crec que es viu tot d'una manera tant intensa, que això és el que fa que sembli que fa un munt de temps que soc en aquest indret a l'altre banda del mon.
El que si s’està demostrant, es que tinc una edat."Mal que me pese", els meus ossos no tenen 20 anys, i he hagut de baixar el ritme, ja que entre la calor i l’espècie de "camastro" en el que se suposa que he de descansar......
Em fa mal tot!!!!!
Soc com una vella!!!
Patètic.
Així que ara si estic cansada, a la tarda em quedo a l'hotel llegint tranquil·lament.
El proper dilluns, marxo una setmaneta, anem a Varanasi (Benares) passarem per Agra a veure el Taj Mahal i desprès anirem a Delhi, i Delhi - Kolkata.
Crec que m’anirà molt bé i que necessito respirar una mica, aquesta experiència és molt maca, però també molt dura i així agafaré forces per al proper mes. Des de aquest indret tant i tant deixat de la ma de Deu, tinc moltes estones per reflexionar i per pensar, i us he de dir que penso moltíssim amb totes les persones que m'estimo i que m'estimeu.
I realment és l’únic que té valor en aquesta vida, de tot lo altre es pot prescindir, aquí me'n adono que els humans som com bestioles, que ens acabem acostumant a tot. A les incomoditats, a la brutícia, al menjar, a les olors..... és bestial.
I per això penso que a cap i a la fi l’únic que realment importa son les persones. Crec que es de l’únic que no podria prescindir.
.JPG)
.jpg)
6 comentaris:
Em fas pensar, que sempre he estat d'acord en això que dius, fins i tot sense saber-ho.
Jo tampoc podria prescindir de les persones. De la gent que estimo, però m'agradaira ser capaç d'estimar sempre de nou, a altres persones, si les que tinc ara un dia no hi fossin.
Fins aviat, Anna.
hOLA aNNA
lO primero que te doy es una abrazo muy fuerte para ti y tus compañeros.!Desde luego cuanao te vas fuera de tu casa y conoces un "poquitin" del mundo, te dás cuenta de lo privilegiados que somos y lo importante que son las personas,pero que a veces el mundo no se cuida de darles una mano,es triste pero esta es la realidad.Gracias a un grupo de voluntarios les puede llegar,amor,alimentos,cuidados y amistad.
Te mereces estos dias de descanso ,y al mismo tiempo disfruta de esos paisajes tan bonitos que tiene la India .
Cuidate, y coge fuerzas para acabar esta misión que has elegido.
Besitos
Luna
PO.; No dejes de escribir y comentarnos lo que sucede por esas tierra.
avui sentia un comentari... algú que deia:"davant un accident, cal ajudar les víctimes... però primer, imprescindible, protegir-nos... perquè si nosaltres en tornem víctimes, ja no les podrem ajudar..."
espero que tinguis serenitat...
el cos aguanta molt més del que pensem... però també ens pot passar factura. cuida'l si pots una mica. no per l'edat... sempre podem aguantar molt més! cuida'l, perquè si no funciona, poca cosa podràs fer per ningú.
petons i llepades reconstituents!
CARME,
Estic segura de que ets capac d'estimar de nou, crec que les persones generoses i em dona que tu ho ets sempre estan a punt per estimar de nou de ara i de vell.... Aixis que no hi pensis gaire, aquestes coses surten soles.
Petonets.
LUNA,
Gracia, te aseguro que pienso disfrutarlos lo maximo, a la vuelta ya os contare, no te preocupes. Besitos.
GATOT,
Que bonic que et preocupis per mi, gracies, m'entendreix.
Es molt cert que si un mateix no es cuida, poca cosa pot fer per als altres, ho se, i no pateixis que em cuido molt. I crec que no m'he sentit tant serena en els ultims tres anys com ara. No se que ho fa, pero sento una pau interior que feia molt de temps que no sentia. De veritat.
Gracies per les llepades reconstituents, i llepades agraides per a tu,
Anna
els humans som bestioles i viviem amb incomoditats, bruticia, olors fortes i etc etc
I sí, ens acostumem a tot. Inclús a viure en cases de ciment, a no ser capaços de notar les olors, a injerir tot de substàncies químiques, a convertir-nos em màquines de fer i gastar diners etc etc
On dius que Déu ha deixat d'existir...?
Tens raó, no podem prescindir de les persones.
Una abraçada!!!
BRUIXOLETA
Jo no crec que Deu hagi deixat d'existir, crec que tot el que tenim en aquest mon, ho hem anat creant els homes. Ell ens ha donat les eines per construir el mon, i fixa't en la feina tant grotesca que hem fet.....
Realment seria facil donar-li la culpa a Deu, pero el mon es el resultat de la codicia, i l'egoisme dels homes i dones que l'habitem, no trobes?
Una abracada forta per a tu,
Anna
Publica un comentari a l'entrada