- Mahmud, pots deixar de torturar-me amb la musiqueta?
- Lesya, filla meva, per què ets tant esquerpa?
- Et semblo esquerpa? Es a dir, tu trobes normal, que mentre l’energumen del meu home em posseeix com un animal, tu hagis d’estar al davant i cantant cançonetes?
- Però...
- No hi ha però, Mahmud. Això no té ni cap ni peus. I tot per que?
- Prou bé que ho saps, Lesya, és el meu amo.
- Ah, es clar! I tot perquè això és així, i ja està. M’encén tota aquesta merda.
- No parlis així filla, i no cridis que encara et sentirà algú.
- Ja, si les coses són així, i no es poden canviar, ja ho sé, m’ho has explicat cent mil vegades, però és que no ho suporto, és superior a mi.
- Au deixa de renegar i vesteix-te, que has d’anar al mercat.
- Si, té gràcia, ara estic aquí despullada parlant amb el meu pare, i per anar al mercat he de tapar-me de dalt a baix, ja que és molt important que cap home em vegi res més que els ulls.
La Lesya aixecant-se del llit d’una revolada, encara cridà:
- Realment esteu com a cabres!
.JPG)
.jpg)
19 comentaris:
Ostres, és la primera vegada que em dona, per apuntar-me als relats conjunts, i és una passada veure quina lectura en fa cadascú!!!
Esta molt bé!!!
;-D
Ostres Anna... molt bo!! M'ha agradat!!
Genial, Anna! M'ha encantat! Té una força que arriba ben endins.
Molt divertit. M'ha agradat.
ostres, m'ha encantat, em sembla que em tornaré a apuntar a relats conjunts!!
M'has sorprès! molt bo :)
Bon relat, m'ha agradat.
Molt bon relat i paradoxal, és clar.
Ha quedat molt bé!
Per cert, avui he llegit també l'anterior post i m'alegren els teus ànims :)
Quantes coses dius en una conversa curta entre una filla i un pare. Fas pensar amb unes frases que semblen poca cosa, però que contenen verí. Molt cínica la filla. M'ha agradat.
ELI, a mi em va passar com a tu el primer cop, és increïble les versions tant diferents que sorgeixen.
RITA, gràcies, me'n alegro de que t'agradi.
CARME, gràcies, ja tinc ganes de llegir el teu.
KWEILAN, gràcies i m'agrada que et diverteixi.
MONTSE, au a veure si és veritat i t'animes a afegir la teva història, m'agradarà llegir-la.
CESC, gràcies és divertit això dels relats.
JORDI CASANOVAS, encantada de que t'hagi agradat.
SERGI gràcies, n'hi ha tantes de paradoxes!
KHALINA, gràcies per dues bandes, per que t'agradi el relat, i pels ànims!
PASEANTE, ja ho pots ben dir, és molt cínica la filla, a cops és l'única manera de "sobreviure", no?
Gràcies.
Una versió original i interessant!!
M'ha agradat.
M'encanta anar veient les diferents opcions que va donant a cadascú de nosaltres.
Aquesta m'ha agradat força !!!!!
ALBANTA, gràcies, és divertit escriure aquets relats.
ASSUMPTA, És força curios tot això dels relats, no? Gràcies.
Que fort, era son pare de veritat! Ben trobat, una mica bèstia, però m'ha agradat, hehehe.
Una visió agosarada i diferent i trovo que encertada, tens la resposta?
XDD Molt divertit. Això és el conflicte generacional? Quina conversa XD
Ullassos...
Ets una crack!
És boníssim!
Un cabàs de petons dolços, nina
:¬)**
XEXU, una mica fort, no? a vegades m'enbalo. Gràcies.
MENTA FRESCA, no tinc la resposta. És una acumulació de despropòssits, no? Gràcies.
Pd40, és potser més que un conflicte generacional! Gràcies.
BARBOLLAIRE, Aixó ets tú, que em mires amb masses bons ulls.
Un cabàs ben ple per tu preciós i gràcies.
Publica un comentari a l'entrada