CIUTAT DE CONTRASTOS

És ben curiós com sense que ens ho sembli, som capaços d'adaptar-nos a totes les situacions en les que en un moment donat de la vida ens anem trobant.Tant sols porto aquí vuit dies i ja ho veig tot amb uns altres ulls. No m'aclapara com ho feia en un principi, no se'm encongeix el cor ni sento ràbia, camino pels seus carrer plens de gent i de brutícia, plens de soroll i males olors, com si ho hagués fet tota la vida.

Kolkata es una ciutat de contrastos, a primera vista crec que es la ciutat mes gris, trista i bruta que he vist mai. I d'altre banda, la gent esta per tot arreu, rentant-se i rentant la seva roba, netejant-se les dents amb uns tronquets que semblen regalèssia (no se que es) i es vesteixen amb mil colors. Sobre carrets plens de brutícia, hi ha un munt de fruites i verdures de tots els colors, i les fan brillar a base de tirar-les-hi aigua constantment.

I aquets ulls, i aquets somriures..... esborren tota la grisor de la ciutat en un no res.

Estic impressionada amb aquestes persones anònimes que em creu-ho cada moment pels carrers i que em criden: ANTHI (tieta) o Hello. I que encara que no els hi diguis res, sempre em somriuen.